La Càtedra Ferrater Mora té l’encert de convidar anualment figures rellevants del món del pensament contemporani a impartir cursos a la Universitat de Girona, complementats amb conferències obertes a la ciutat a la seva Casa de Cultura. El 2009, i mitjançant el que aleshores era el seu director, Josep Maria Terricabras, la personalitat triada fou Josep Fontana (Barcelona, 1931), probablement l’historiador català viu més respectat i universal. Nou anys després, la Càtedra, en col·laboració amb Arcàdia, publica una versió corregida i augmentada de les seves lliçons, que en el seu moment (2010) van ser publicades per Documenta Universitària.
El volum recull onze conferències que responen a les preocupacions, interessos i camps explorats per Fontana al llarg de més de mig segle d’ofici, i en el seu conjunt, esdevenen un retaule resumit de la seva trajectòria intel·lectual. Això implica les influències rebudes des del seu mestratge –amb emotives referències a Vicens Vives, Ferran Soldevila, Pierre Vilar o E. P. Thompson-, l’exploració epistemològica de la historiografia –que ens remet al seu mític llibre Historia: análisis del pasado y proyecto social (Crítica, 1982), lectura obligatòria per als aprenents d’historiador-, les seves recerques sobre la conformació de les societats burgeses al segle XIX, la creació dels estats-nació, l’exploració de la naturalesa del franquisme, o les reflexions sobre la formació i evolució del catalanisme. La segona meitat del llibre és dedicada a compartir les seves anàlisis sobre el món posterior a 1945 en la conformació de la contemporaneïtat recent i l’actual estadi de la globalització neoliberal, una obsessió que tindria la seva plasmació en els espectaculars volums dels seus darrers anys Por el bien del Imperio. Una historia del mundo desde 1945 (Pasado y Presente, 2011); El futuro es un país extraño (Pasado y Presente, 2013) i El siglo de la revolución (Crítica, 2017), llibres de síntesi imprescindibles per comprendre el món d’avui, respecte el qual l’historiador expressa el seu pessimisme. Els darrers capítols reflexionen sobre el paper dels historiadors en el món actual, reivindicant un compromís ètic respecte a la societat a la qual serveixen, alhora que critica l’ús de la història com a arma política i propagandística en la qual s’incorre en una societat mediàtica i incapaç de generar consensos.
Fontana, un referent per als historiadors ja des de la dècada de 1980, s’havia forjat en l’esperit d’un marxisme historiogràfic intel·ligent, molt en la línia dels corrents acadèmics britànics de Hobsbawn i Thompson. A mesura que aquests anaven decandint –de manera paral·lela a la crisi de les esquerres-, ha sabut modular el seu discurs sense renunciar a les essències. És potser per això que les obres més recents, i amb la perspectiva de la involució social i cultural de les darreres dècades, el seu desencís polític coincideix amb la lucidesa intel·lectual que ofereixen una visió de la contemporaneïtat amb més matisos i colors del que ens tenia acostumat la seva escola historiogràfica d’origen. De fet, els darrers anys han estat fortament prolífics en quantitat i qualitat, tot defugint el perill de l’autoplagi. Sembla com si Fontana s’esforcés a deixar-nos una herència intel·lectual que la mort prematura o la marginació acadèmica de Vicens Vives i Soldevila ens va escamotejar, respectivament. I, en certa mesura, L’ofici d’historiador és una mena d’esborrany de línies mestres preparatòries d’aquestes darreres obres de gran interès, a banda de pensaments profunds sobre el treball cultural o la peculiar lògica de la creació historiogràfica. Per als qui hem seguit la trajectòria de l’historiador barceloní, estiguem d’acord o no amb els seus pressupòsits, el llibre és tot un luxe que ens convida a pensar i a dialogar amb el passat i a aportar profunditat de camp en el present. Per al gran públic que, sense ser historiador, sí està familiaritzat amb l’alta divulgació, l’obra li servirà clarament per entendre la lògica de la construcció del relat històric i per comprendre i ordenar un passat recent i una actualitat d’aparença caòtica.
Dades del llibre:
L’ofici d’historiador
Josep Fontana
Arcàdia-Càtedra Ferrater Mora, 260 pp., 22€
imatge: www.eldiario.es
Temps de lectura: 3 minuts
