Descriu - La revista més vital

Em va deixar davant aquella porta inmensa de ferro, aquella reixa, com de presó. De fet, a vegades les institucions penitenciàries i educatives de determinades èpoques guarden molta similitud. Li havia dit per activa i per passiva que no volia tornar allà, que sentia que els companys es reien de mi, sentia que la institució no em volia perquè no…

«Si he sortit de la terra,  si he nascut d’un ventre  dissortat i amb pobresa  no ha sigut sinó per a fer-me  rossinyol de les desgràcies» Cesk Freixas …

Vam creuar l'enèsima frontera balcànica després d'uns minuts convertits en hores d'una llarga espera que ens sembla eterna pel desconeixement i la inquietud…

La vida està dissenyada per confortar-se a si mateixa. Hi ha tentacles primíssims, breus com esgarrapades, que ordeixen plans per grapar destins aparentment…

Per alguna raó intuïda, les persones queden impregnades per imatges que les devoren, imatges doloroses (a vegades esquinçadores) i incandescents. No massa, però…

Dins dels ulls flàmores a foc lent a bollir posen la mar.Saltironegen infants, hi cuinen besos tots els amants.Dels plors encesos se’n fan sal,…

Quan era menut vivia en una alqueria amb els meus pares i els meus avis. La nostra casa estava als afores d’un barri, abans poble, que limitava amb un dels…

Inspira. Expira. Inspira. Expira. Vaig estar tota una estona amb els ulls tancats intentant que tornara la pau que em faltava, o, simplement, que nasquera la…

Corrien els anys vuitanta a la ciutat de Piura situada al nord del Perú, quan a la meva mare li practicaven un part podàlic perquè jo estava assegut dins del…

El primer te que es va prendre a Shanghai era blanc. Hi va arribar perquè havia decidit lluitar pels seus somnis. Li’l serviren en un menut conc marró. Quan se…

Escoltant «Louisiana o els camps de cotó». Tornant cap a casa he vist que aquelles terres on vaig créixer ja no tenien la mateixa forma, ni les cases, els…