La revista més vital

15 literats i les seues manies poc o gens literàries

Si als escriptors se’ls coneix com a lletraferits per la seua afició desmesurada a les lletres i a la lectura, els lectors també mereixen un nom similar per la seua tendència a considerar els seus escriptors favorits com a éssers excepcionals.

Convé recordar que, malgrat tot, els escriptors pateixen d’inseguretats, pors, manies i comportaments estranys com la resta dels humans. I, per demostrar-ho, a continuació presentem algunes extravagàncies que molt poc o gens tenen a veure amb la capacitat de fabular i crear móns possibles que esperem no fer caure el mite que molts lectors s’han creat.

1. L’autor d’Alícia en el País de les Meravelles i Alícia a través de l’espill, Lewis Carroll (en realitat s’anomenava Charles Lutwidge Dodgson) era tartamut, igual que els seus deu germans. El mateix autor va llevar importància a aquesta peculiaritat de la parla en incloure en el seu llibre el Dodo. Es diu que aquesta au, ara extingida, era una caricatura de l’autor perquè el seu nom era el resultat de repetir dues vegades la primera síl·laba del cognom real de l’autor.

2. A William Shakespeare se li atribueixen més de vint persones a qui encarregava escriure els poemes i les obres de teatre que després signava ell amb el seu nom. Entre tots aquests “negres” destaquen Francis Bacon, Sir Walter Rabigh i, fins i tot, la reina Isabel. Alguns investigadors actuals el disculpen perquè asseguren que en un incendi es cremaren algunes obres i va necessitar la col·laboració d’escriptors amics per reescriure-les.

3. Virginia Wolf, l’autora britànica d’obres com Tres guinees, Les ones i Una habitació pròpia, tenia pànic a tornar-se boja i, en més d’una ocasió, va assegurar escoltar pardals que conversaven entre ells en llengua grega.

4. El prolífic autor francés Victor Hugo va enviar una carta als editors de Hurt&Blakquett amb la lacònica “?” per manifestar-los la seua sorpresa perquè no rebia cap notícia sobre la publicació de Els Miserables; els editors li van respondre de la mateixa manera amb un “!”.

5. Hans Christian Andersen tenia fòbia a quasi tot. Entre totes les pors que experimentava destaca la tapefòbia o la por a ser enterrat viu.

6. Juan Rulfo, l’autor de Pedro Páramo patia de glosofòbia o de pànic escènic, per això evitava parlar en públic i, fins i tot, es considera un autor esquiu. Es desconeix si aquesta aversió li va impedir escriure més llibres, però de segur que va perjudicar a tot aquells que els agrada saber sobre la seua vida i obra de primera mà.

7Jorge Luis Borges patia de malsons que solien tindre un laberint com a escenari principal. A més, aquest autor experimentava terror autèntic als espills i a les màscares perquè tenia la ferma convicció que si es posava una máscara quedaria el descobert el seu autèntic rostre en retirar-la.

8. Franz Kafka tenia complex d’inferioritat i poques vegades el van veure somriure. Tal vegada perquè el caràcter extremadament sever del seu pare va reforçar aquesta sensació que l’autor va reflectir en molts dels seus llibres com La metamorfosi, El procés i Carta al pare.

9. L’autor de El ingenioso hidalgo don Quijote de la Mancha, Miguel de Cervantes, s’avergonyia de tindre solament sis dents i per això mai no menjava acompanyat.

10. Es diu que Marcel Proust es negava a tancar les finestres de casa seua perquè tenia por de morir asfixiat. L’escriptor de A la recerca del temps perdut també sentia una profunda admiració cap a la seua mare fins al punt d’establir-hi una relació obsessiva.

11. El dramaturg francés Molière tenia com a objectiu, més que moralitzar, fer riure la gent. En el segle XVII l’església condemnava els actors fins al punt de no permetre que foren enterrats en terreny sagrat. Més que una mania o comportament compulsiu, el que ens ha arribat de l’escriptor és una superstició molt coneguda en el món de l’espectacle sobre la mala sort del groc. Molière va morir quan representaven El malalt imaginari i anava vestit de color groc.

12. Oscar Wilde va estar tancat en una presó londinenca per ser homosexual. Quan el van alliberar dos anys després va fer gravar les inicials del seu nom al costat del número de la cel·la que va ocupar en un bastó amb mànec d’ivori: OW C33.

13. L’autor de Les flors del malCharles Baudelaire patia el complex d’Edip perquè des de molt menut se sentia molt atret per la seua mare i rebutjava el pare a qui considerava un rival.

14. L’escriptora Dolores Redondo, que va guanyar el Premi Planeta de l’any 2016 amb Todo eso te daré i que ha tingut molt d’èxit amb la trilogia del Baztan, ha confessat en una entrevista que sol abrigar-se molt quan escriu perquè, de manera inexplicable, sol sentir molt de fred.

15. A Fiodor Dostoyevski no li resultà suficient l’èxit d’obres com Nits blanques i El jugador per evitar patir de mania persecutòria. A més, tenia por de la foscor i per això dormia durant el dia i escrivia a les nits mentre passejava per l’habitació per no dormir-se.

Aquest article és una versió publicada anteriorment a QUELIBROLEO

Imatge: Ed Robertson (Unsplash)

Temps de lectura: 4 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close