fbpx
La revista més vital

1987: l’any musical perfecte

Si hi ha un any gairebé plusquamperfet a la història de la música moderna, i en concret a la història del rock i del pop, és sense cap mena de dubte el llunyà 1987, és a dir l’any en què un servidor va complir els disset anys.

Pel que fa als meus grups favorits, ja coneguts per tothom a través del meu bloc, tenim la sort que aquell beneït any van sortir al mercat els elapés Wild Frontier de Gary Moore (que inclou la meva cançó favorita de tots els temps, Over the hills and far away), Electric de The Cult (incloent-hi Wild Flower, una cançó que un servidor versionava a començaments dels 90 amb el seu grup Frontera Salvatge) i el recopilatori amb regust de comiat frustrat de El Último de la Fila titulat Nuevas Mezclas.

A banda de tots aquests brutals i genials discos, aquell any màgic de 1987 també van sorgir a les prestatgeries de les botigues de música i a les emissores de ràdio elapés tan importants i singulars del final del segle XX com:

  • A momentary lapse of reason de Pink Floyd, primer treball sense Roger Waters i que presenta les mítiques Dogs of War i Learning to Fly
  • Appetite for Destruction de Guns N’Roses, àlbum debut dels de Califòrnia amb Welcome to the Jungle de hit capdavanter
  • Gaudí d’Alan Parsons, amb cançons tan entranyables com Sagrada Família i Passeig de Gràcia
  • Islands de Mike Oldfield
  • Jane’s Addiction del grup homònim de funk metal, també àlbum debut
  • Nothing like the Sun de Sting, segon treball en solitari del líder de The Police amb les precioses Englishman in New York i Fragile
  • The Cream of Eric Clapton, recopilatori que inclou els singles de l’època el mític trio The Cream amb Jack Bruce al baix i a la veu i Ginger Baker a la bateria, és a dir l’original BBM refundat anys més tard per Gary Moore
  • The Joshua Tree d’U2, el disc que va llançar a la fama els irlandesos més populars

Però és que apart d’aquests discos tan emblemàtics i amb tanta qualitat musical i èxit comercial, també l’any 1987 van aparèixer al mercat elapés com Bad de Michael Jackson, Faith de George Michael i el recopilatori definitiu The Dock of the Bay d’Otis Redding.

En definitiva: l’any 1987 va ser un any meravellós que molt difícilment s’hagi repetit a la història de la música moderna i que, molt probablement, no es tornarà a donar. Benvinguts siguin aquests anys màgics que només poden revifar al nostre record gràcies als vinils i les seves reedicions digitals.

Temps de lectura: 2 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close