“Dia 17. Fidel és a la televisió. Fidel és al diari, Fidel és a l’habitació observant com l’Anne Valérie em folla a primera hora del matí amb una barreja d’il·lusió i son. Quan et despertes a Cuba, ho fas dins de la seva història encara que no vulguis. Quan al migdia mires el cul d’una mulata mentre compres un tall de pizza, la Revolució t’observa sense que ho sàpigues.”
Si amb la teua parella entres en crisi, pega cap a Cuba a passar un parell de mesos, cadascú per un costat, i a veure què passarà. Aquesta novel·la, distreta i entretinguda, ambientada l’any 2005, mescla les vivències personals i reflexions que explica un tal Roger (que parla en primera persona de tot i d’ell) i que aprofita per incloure entre el dietari algunes píndoles d’història de Cuba molt adients que emmarquen l’acció.
Els periodistes, és sabut, tenen la virtut de saber comunicar-se amb eficàcia i si són mediàtics i guapets de cara, juguen amb avantatge en el món editorial actual.
Vaig visitar l’Illa coincidint amb la mort de Fidel Castro, el passat novembre, i tot i que la novel·la fa més de deu anys que està escrita, allà les coses no han canviat tant. Si feu una ullada a la novel·la us acostareu una mica, sense pretensions, a la vida cubana.
Imatge principal: https://www.pierimport.fr/fr/cuba-tableau-figuratif-rectangulaire-bleu-acryl-120×90.html
Imatge: Roger de Gràcia, Arxiu de El Punt.
Temps de lectura: 1 minuts
