Moltes vegades els escriptors se senten molt còmodes i, fins i tot, agosarats a l’hora d’imaginar les accions la vida de personatges de ficció que romanen en la nostra memòria. No ocorre el mateix, però, quan es tracta de narrar experiències personals. Per això, l’única alternativa per a conéixer pistes sobre la seua vida és recórrer a obres publicades per membres del seu cercle més pròxim. Existeixen bastants exemples de familiars d’escriptors que amb poca o cap inclinació literària es llancen a parlar de l’escriptor de la família.
A continuació una recopilació d’autors que han patit en carn pròpia aquesta experiència que alguns potser consideren un homenatge, i d’altres una traïció o el pitjor dels afronts.
1. Vladimir Nabokov. Vera o la vida amb Nabokov és el títol que la muller de Nabokov va elegir per a escriure la biografia del gran escriptor a qui va acompanyar durant molts anys i va exercir de redactora, traductora, mecanògrafa i inspiradora de l’autor de Lolita. Es tractava d’un escriptor brillant amb algunes part fosques, com ara les seues manies, que el portaren a avorrir els finals feliços en les històries, i també qualsevol activitat que implicara participar en grup.
2. Susan Sontag. La nora d’aquesta escriptora americana va publicar el llibre de memòries A Memoir of Susan Sontag (Siempre Susan. Recuerdos de Susan Sontag, en la traducció al castellà) després de dos anys de compartir confidències. Feia poc que Sigrid Nuñez s’havia graduat a la Universitat de Colúmbia quan els editors de l’escriptora la van recomanar perquè l’ajudara a ordenar tota la correspondència que l’autora va rebre durant el seu tractament contra el càncer. Poc de temps després, Sigrid es va casar amb David Rieff, el fill de Sontag. En el llibre es barregen fets personals -com la mala relació de Susan amb la seua mare i el terror que li produïa la soledat- amb altres més entranyables com que el nom del seu fill li’l va inspirar el David de Miquel Àngel. També hi ha espai per a l’amor i la lluita terrible que va mantindre amb la malaltia. Es tracta, doncs, d’un llibre que possiblement va agrair l’escriptora, que estimava els diaris íntims, com una manera de coneixer-se a ella mateixa.
3. León Tolstói. En Sur la mort de mon pére. Tolstoï, Lev Nikolaevich (Sobre mi padre, en castellà), la filla de l’emblemàtic escriptor rus, Tatiana Tolstói, va escriure un diari on va recopilar dades fonamentals sobre la vida i els últims dies del seu pare a partir dels escrits autobiogràfics del propi autor, de la seua muller Sofia i les cartes que ambdós van intercanviar durant molt de temps. Tot aquest material es complementa amb altres anotacions i escrits de la pròpia Tatiana, que sentia vertadera predilecció pel seu pare.
4. León Tolstói novament, però ara vist per la seua muller Sofia Tolstói amb qui es va casar quan ella tenia setze anys i amb qui va tindre tretze fills. Sofia fou la musa i la primera lectora de totes les seues obres i, a més, també escrivia d’amagat. El total de l’obra de Sofia es limitava a notes personals i diaris sobre el seu marit. Gràcies a aquests escrits es va conéixer què hi havia de fals en de la imatge negativa de Sofia que els deixebles de Tolstói volgueren crear i que, fins i tot, l’acusaren de ser la responsable de la mort del marit. En els manuscrits que es van trobar es va demostrar que Sofia li va dedicar tota la seua vida i que, com a bona amat de l’art en general, realitzava traduccions, escrivia, feia fotografies i pintava. La publicació de Sofia és: Diaris (1862-1919) i té una extensió de quasi set-centes pàgines.
5. Antoine de Saint-Exupéry. Consuelo Suncín-Sandoval va conéixer a l’aviador francés i autor de El Petit Príncep a Buenos Aires. Ella, oriunda de El Salvador i vídua des de feia poc, va acceptar casar-se amb Saint-Exupéry en un passeig en l’avió que pilotava el mateix escriptor. Memorias de la rosa fou el fruit de més d’una dècada de relació esquitxats amb conflictes derivats de les infidelitats de part de l’autor que va reconéixer que no va saber estimar-la, i també dels contactes de Consuelo amb altres autors. A més de fer amistat amb Gabrielle d’Annunzio gràcies al seu primer marit, amb Saint-Exupéry va conéixer Gide, Breton i Picasso, entre altres.
6. J. D. Salinger. El llibre El guardià entre el sègol va catapultar cap a l’èxit a aquest misantrop que es va mostar esquiu amb la premsa. La seua filla Margaret va desvetlar una sèrie de costums poc dignes i hàbits tan mancats d’higiene com beure’s la pròpia orina. Així doncs, El guardià dels somnis, es pot considerar un veritable ajuste de cuentas pòstum.
7. Arthur Rimbaud. Vitalie Rimbaud, la mare de l’atractiu poeta francés, i també amant de Verlaine, va tindre l’oportunitat de redimir-se a través de la biografia novel·lada que l’escriptor Françoise Lalande va escriure sobre el seu fill: La mare de Rimbaud. Vitalie tenia fama de tirana i també es va afirmar que fou la màxima responsable de molts dels traumes i conflictes que va patir el fill. Lluny de negar res, Rimbaud la va acusar de no entendre el seu geni i ella no li va perdonar mai que triara estimar els homes perquè era contrària a les xafarderies.
8. Juan Ramón Jiménez. La seua muller era Zenobia Camprubí Aymar i a partir dels poemes, relats i articles diversos que ella va elaborar de jove, Emilia Cortés Ibáñez va elaborar la seua biografia: Zenobia Camprubí. Diario de Juventud. Escritos. Traducciones. A Zenobia se la coneix com la traductora de R. Tagore, però també fou una escriptora que va deixar d’escriure en casar-se.
Una versió d’aquest article es va publicar a LIBRÓPATAS
Temps de lectura: 5 minuts
