La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada, sinó que obeeix a d’altres raons que no han de coincidir amb les de la resta. Amb el propòsit de no condicionar-ne la lectura, però sí de justificar-la cal establir alguns motius, ni que siguen 8.
Hem nedat a l’estany amb lluna plena
Autor: Ramon Esplugafreda
Editorial: Estrella Polar (Columna Jove, 6): Barcelona, 2009 (primera edició de 1981)
Edat: +12 anys
144 pàgines
ISBN: 9788499320052
Preu: 9,95 euros
Sinopsi editorial: Recuperar una marededéu d’Avellanui és tota una aventura per en Raimon i la Miquèla. Aquesta desesperada recerca per camins i dreceres del Pirineu més feréstec els farà descobrir una petita comunitat aïllada entre muntanyes, un paradís idíl·lic on és permès d’entrar-hi, però d’on no es pot sortir. Una novel·la per tastar el risc de l’aventura, l’amistat i l’atracció del primer amor.
1. Fou la “meua” millor lectura no obligatòria d’adolescent.
Quan estudiava secundària, millor dit el BUP, a un institut de Xàtiva el professor ens passà un llistat de les lectures de cada avaluació. Una única ullada fou suficient per triar aquest llibre amb un títol que prometia tant, i no em vaig equivocar. Ha estat una lectura que vaig rellegint de manera constant.
2. L’autor és professor d’institut.
Ramon Esplugafreda (pseudònim de Jesús Bonals) és professor de matemàtiques a secundària -cal recordar que tots els docents tenen un paper decisiu en l’ensenyament i aprenentatge de la llengua, també de la literatura- nascut a Balsareny (El Bages) l’any 1943. D’altres obres de l’autor per a joves són: Potser aquesta nit a Cala Roja (1983), Viatge a l’interior d’un gra de sorra (1988) i Uns ulls plens de mar (1994). Per adults té publicat: Concert per a mà esquerra (2015).
3. La història té tots els ingredients per organitzar una ruta literària seguint les passes dels protagonistes.
La veritat és que l’aventura de Raimon (sí, quasi com l’autor) i Miquèla per recuperar una imatge robada els complica molt la vida a tots dos. Encara que el paisatge, això sí, paga la pena. Tots dos es coneixen a un campament de Sort, de manera que el Pirineu és l’escenari on es desenvolupa la història que té una subtrama tan potent com el descobriment de Dòsia. Una comunitat desconeguda formada per unes poques persones amb una peculiaritat física que han de preservar entre generacions. A més, els habitants d’aquest indret secret han de seguir unes lleis bastant estrictes que també han de respectar els visitants, ja que tots poden entrar però una vegada dins ja no els permeten marxar.
4. Els temes tractats són molt amplis.
Els fils que lliguen la trama de forma tan espectacular són:
- l’apassionament per les coses que realment ens omplin,
- els daltbaixos de les amistats,
- el primer amor que ens empeny a enfrontar-nos a tot i a tots,
- les dues llengües minoritàries, el català i l’occità, que parlen els dos personatges principals,
- l’organització d’una nova societat que podria existir-hi realment,
- la presentació d’un un món fabulós i amagat que sobreviu gràcies a la prohibició d’abandonar-lo una vegada s’ha entrat.
5. La misantropia com a metàfora del paradís que mai no arriba.
Les raons del secretisme de la nova comunitat i també la norma principal de romandre per sempre s’assembla a la història del Capità Nemo, de Jules Verne, però amb conseqüències molt menys fatídiques La misantropia que traspua és tan evident com precoç, donada l’edat lectora per a qui ha estat escrit el llibre. La metàfora d’un paradís forjat amb més expectatives de perfecció que desig d’habitar-hi on la clau d’aquesta terra promesa evidencia que el viatge és més important que no l’arribada.
6. El narrador sap de què parla.
El llibre està escrit des de la perspectiva de Raimon, un jove que decideix posar per escrit les vivències d’un estiu que recordarà per sempre. En tot moment, el narrador és conscient que per a resultar clar i versemblant cal decidir-se per uns elements narratius senzills. Com veurem tot seguit.
7. Un tast:
Sóc català, pallarès d’adopció, em dic Raimon i tinc dinou anys. Sempre m’han empipat aquells autors que comencen els seus relats (generalment una mentida de dalt a baix) per la teulada, i fins que no arribes al tercer capítol no t’assabentes del que l’autor ha amagat curosament, és a dir, que el Pere del primer capítol és en realitat, i precisament, l’oncle del Pau que apareix en el segon. No, res de res de tot això.
Avui, en decidir-me a relatar per escrit la verídica història d’aquest darrer estiu, vull jugar net i dir ben clar d’entrada qui sóc i com sóc. M’agrada la muntanya (i evidentment moltes altres coses que en aquest relat no vénen a tomb). M’agrada pujar als cims i als tossals (però no en vull saber res, d’escalades perilloses). M’agrada esquiar, pescar, caçar, navegar en bot inflable pels estanys, banyar-me en l’aigua gelada dels torrents escumejants quan el sol escalfa de valent, collir maduixes a l’estiu i bolets ara a la tranquil·la tardor, caminar de nit pel bosc a la claror de la lluna, contemplar el temporal des del refugi, sentir xiular el vent adés fred adés calent de la carena, trobar dalt dels cims o en els refugis d’una nova amiga i endinsar-me amb ella pel prat, al capvespre, vers el torrent que trenca amb la seva obstinada música el silenci… (molt burgès, diràs, amic lector, com si jo no conegués el revoltant gust de la humiliació, i el fred, implacable, xantatge dels poderosos).
8. Un bestseller modern que cal recuperar.
En poc de temps, es van fer més de cinquanta edicions d’aquest llibre. La gran majoria van circular entre les mans de generacions d’estudiants de secundària, en aquella època, no obligatòria. De fet, l’autor va confessar que escrigué el llibre pensant en els seus alumnes, entre els quals m’haguera agradat trobar-m’hi jo.
Temps de lectura: 5 minuts
Aquest llibre és dolentíssim, és el pitjor que he llegit en tota la meva vida com a escriptor.