La revista més vital

8 motius per llegir… El triangle rosa

La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada sinó que obeeix a d’altres raons que no han de coincidir amb els de la resta. Amb el propòsit de no condicionar-ne la lectura, però sí de justificar-la cal establir alguns motius, ni que siguen 8.

Sinopsi editorial: Dani menteix. Menteix molt bé. Però ho fa per pura supervivència. Perquè no es comprén a ell mateix, perquè no s’accepta com és, perquè té por de l’entorn que l’envolta, perquè poden més els prejudicis que els sentiments. Fins que un dia la xarxa de mentides comença a trencar-se i per fi s’enfronta a una veritat que li fa mal, però que l’alliberarà. Sense dramatismes i amb bona cosa d’humor, assistim al descobriment de l’opció sexual d’un adolescent.

1. Ha sigut mereixedora d’un premi literari.

No és un argument contundent, ni tampoc garantia d’èxit, però sí un punt a favor, per què no?

El Premi Fundació Bancaixa de Narrativa Juvenil està plenament consolidat i és tota una referència en la literatura juvenil a casa nostra. En aquest premi han resultat guanyadors autors consagrats com Àlan Greus, Francesc Gisbert i Isabel-Clarà Simó.

2. La marca de l’autor.

L’escriptor alcoià Silvestre Vilaplana és una molt bona opció a l’hora de triar una lectura de qualitat, ben feta i d’excel·lent acollida per part de la crítica i dels lectors.

Ha publicat obres tant de poesia, com de narrativa. Algunes de les novel·les que té publicades són:  La mirada d’Al-Azraq (1998), Els dimonis de Pandora (1999), Les urpes del diable (2001), La frontera negra (2007), Ressurrecció (2012), Les cendres del cavaller (2003), , El quadern de les vides perdudes (2012), La mèdium (2016) i Un sepulcre de lletres minúscules (2016).

3. La temàtica.

En llegir la sinopsi som conscients que en aquest llibre de Vilaplana no trobarem el misteri, la fantasia, les referències històriques i la investigació acostumades.

El triangle rosa se situa des de la perspectiva d’un adolescent que vol eixir de l’armari i en calibra totes les conseqüències.

4. L’estructura i el ritme narratiu.

Una història bastida a través d’una veu narrativa adolescent que escriu “tal com raja”. De vegades trobem eufòria i d’altres, la majoria, desesperació. Entre irònic i desesperat, un jove intenta explorar un món del tot desconegut sense l’ajuda de família o amics.

Hi trobarem capítols molt breus, acurats i encapçalats per un títol molt significatiu que ens avança part del contingut.

5. La gradació acurada del procés.

Acompanyem el protagonista per un procés de descobriment, negació, provatures i, finalmente, l’esperada acceptació.

L’acceptació no és fàcil i de vegades no es té suficient confiança amb família i amics per saber-ne més. Res millor que llançar-se i escoltar els

6.  Humor, internet i emoticones.

No és un tema fàcil, però el realisme no està renyit amb la ironia i els conflictes es poden abordar des de punts de vista molt diferents.

Quan les problemàtiques socials afecten els joves i adolescents l’humor i la distensió esdevenen imprescindibles.

7. La documentació és d’agrair.

El títol no és casual sinó que trobarem nombroses referències als símbols, la història i d’altres dades ben documentades.

Com en tota obra ben feta, són qüestions que no es noten perquè no es tracta d’un manual sinó que  la narració es manté natural, espontània i fluïda en tot moment.

8. El valor educatiu.

Una obra pensada per fer-la servir a les aules no demana una retallada en la qualitat ni en recursos.

L’adolescència és el moment de la construcció de la identitat en tots els àmbits i s’ha de fer amb voluntat literària més que de manual moral o d’instrucció.

Dades del llibre:

El triangle rosa

Silvestre Vilaplana

Bromera (Espurna, 124): Alzira, 2017, 152 pàg.

XXI Premi Fundació Bancaixa deNarrativa Juvenil

ISBN: 9788490267288

preu: 9,50€

Temps de lectura: 3 minuts

0

Deixa una resposta