La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada sinó que obeeix a altres raons que no han de coincidir amb les de la resta. Amb el propòsit de no condicionar-ne la lectura, però sí de justificar-la cal establir alguns motius, ni que siguen 8.
Desconeguts
David Lozano Garbala
Edebé (Periscopi): Barcelona, 2018
Premi Edebé de Literatura Juvenil 2018
+14 anys
224 pàgines
ISBN paper: 9788468334622 Preu: 10,50 euros
ISBN ebook: 9788468335421 Preu: 6,99 euros
Sinopsi editorial: Dues històries, la mateixa nit i una fosca sospita. Dues vides que es creuen de matinada a través de les xarxes. Dos joves que es lliuren a un joc misteriós: compartir somnis, il·lusions i pors, però no la seva identitat. Aviat faran el pas següent: una cita a cegues. No obstant això, trobar-se amb un desconegut sempre comporta riscos. Perquè tothom amaga secrets… Un cadàver. El cos d’un noi, desfigurat per la violència de la caiguda. Una vida jove arruïnada per sempre, una mort que suscita més preguntes que respostes.
1. Una cita a cegues
La cita a cegues forma part de la temàtica del llibre, però no la principal. L’objectiu no és advertir del perill de trobar-se amb un desconegut sinó prendre moltes precaucions. Lara, la protagonista, s’organitza molt bé, però després es confia massa i per això el risc. El missatge final del llibre és viure, però amb cura.
2. Un premi social.
Els premis que cada any l’editorial Edebé lliura a la millor novel·la juvenil solen tractar temes socials i realistes de gran actualitat.
3. David Lozano, l’escriptor de thrillers.
Aquest escriptor saragossà llicenciat en Dret és molt habitual en la narrativa juvenil de tipus suspens i thriller amb finals inesperats, situacions límits, personatges molt ben treballats i trames perfectament lligades.
4. Una història on es combinen tres temps.
El llibre comença en el present on els personatges principals, Lara i Wilde, queden en un MacDonalds de l’estació barcelonina de Sants per una cita a cegues després de xarrar durant un temps a través de les xarxes socials.
Al mateix temps, la policia descobreix un cos sense vida d’un jove on tot apunta que s’ha llevat la vida, però que Irene Castell, la subdirectora, sospita que hi ha alguna cosa que no encaixa i potser l’han assassinat.
De manera paral·lela, l’autor ens presenta detalls de la vida de Wilde -pseudònim de Gerard- i de Lara amb salts al passat. Destaquen trets de la personalitat de cadascú, com la poca autoestima, la timidesa i la passió per la lectura (per això Wilde) de Gerard i la sensibilitat de Lara. També coneixen una tercera persona, Fran, que a més de ser el company d’habitació de Gerard a la residència d’estudiants l’ajuda a quedar amb Lara.
5. Una cursa contrarellotge amb un gir inesperat.
El ritme de la novel·la és trepidant i quasi des del principi el lector o lectora poden intuir que no pot acabar bé. Lara sembla no reconéixer en Wilde a la persona amb qui ha xatejat i la seua desconfiança es trasllada al lector.
6. Un missatge positiu.
Malgrat tot, el llibre defuig de moralismes i de paternalismes perquè en cap moment es dóna la culpa a les xarxes socials ni es criminalitza el fet de quedar amb algú de qui no sabem res. Sí que hi ha alguna referència a dir on anem i estar sempre comunicats amb una tercera persona i el lector model són més elles que ells. Però no des del punt de vista de les dones com víctimes, però sí com la peça clau, una trampa on és més fàcil caure que no ens pensem.
7. I si organitzem… un cercle de lectura.
Recomanem treballar aquest llibre en la dinàmica que es coneix com a “cercles de lectura”. En primer lloc, es tracta d’organitzar l’aula/club de lectura/grup lector en grups menuts. A continuació, es programen el nombre de pàgines o capítols que cal que tots lligen i després que el coordinador contextualitze l’obra (autor, gènere, context, característiques generals, detalls concrets i pertinents) es reparteixen els rols. Aquests rols o papers que cada persona del grup ha de dur a terme són a gust del coordinador o guia de la lectura. Una persona pot obrir el debat amb una sèrie de preguntes engrescadores, un altre pot destacar els punts de suspens, un tercer posarà l’accent sobre els personatges i també hi ha lloc per a la reflexió crítica i l’exposició d’opinions personals sobre les aportacions d’aquest llibre.
8. Un fragment que inicia el llibre.
«Estranys», pensa la Lara mentre es repassa el reflex a la pantalla del mòbil. «Som dos estranys». Dos desconeguts que, malgrat tot, han decidit trobar-se aquesta nit en un escenari tan poc suggeridor com el McDonald’s de l’estació de Sants.
Terra de ningú, perquè a les estacions ningú s’hi queda. Són cruïlles de camins, tal com li ha explicat en Wilde hores abans en proposar-li aquell punt de trobada. «Espais que es buiden de matinada», ha acabat ell, abans d’enviar-li un últim missatge en forma de punts suspensius.
Una invitació així no es pot rebutjar.
La Lara se sent cada vegada més atrapada pel magnetisme d’aquell noi, pel seu misteri. «És llest. Sap que jo no hauria acceptat quedar en un lloc menys públic sense coneixe’l.»
Imatge: Pexels
Temps de lectura: 4 minuts
