fbpx
La revista més vital

8 motius per llegir “La Cova dels Dies”

La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada sinó que obeeix a altres raons que poden no coincidir amb les de la resta. Amb el propòsit de no condicionar-ne la lectura, però sí de justificar-la, cal establir alguns motius, ni que siguen 8.

portada_la-cova-dels-dies_marc-artigau-i-queralt_201711291629

Títol: La Cova dels Dies

Autor: Marc Artigau Queralt 

Fanbooks: Barcelona, febrer de 2018 

+14 anys

192 pàgines

ISBN paper: 9788416716791

12,95 euros

ISBN ebook: 9788416716807

7,99 euros

Sinopsi editorial: La nit en què la Júlia fa divuit anys, el seu avi mor. El matí de l’enterrament, quan busca la documentació per a la funerària, la Júlia no troba el DNI, ni cap factura a nom seu, ni comptes, ni cap document… Sembla que l’home no hagi existit mai. A partir d’aquí, comença una aventura delirant per descobrir qui era en realitat l’avi i per trobar el motiu de la seva mort. La Júlia no s’imagina el que l’espera: la descoberta d’una cova dels dies, un lloc secret i diminut de la terra on no existeix el temps…

1. L’autor.

Marc Artigau Queralt és un autor que ha conreat tot tipus de gèneres literaris. Des de relats a novel·les juvenils i per a lectors adults, històries infantils i, sobretot, teatre. Llicenciat en Direcció Escènica i Dramatúrgia a l’Institut del Teatre de Barcelona, amb La cova dels dies s’havia marcat com a propòsit, segons les seues pròpies paraules:

«Rescatar la típica novel·la d’aventures però amb un transfons literari».

2. Una història apassionant amb diferents nivells de lectura a través d’un viatge literari a través del temps.

En llegir la sinopsi s’obrin tants interrogants com expectatives per als amants dels clàssics. Com si d’un curs de literatura universal es tractara, l’autor aconsegueix traçar una història molt original que posa en dubte una de les virtuts de la literatura: els personatges i autors que la història literària ens havia demostrat que eren eterns ara semblen tan mortals com qualsevol de nosaltres.

En paraules de l’autor:

“La meva voluntat era la de jugar amb un trencaclosques: una història dins d’una història”.

3. Un ampli ventall de recursos per atrapar els lectors.

Amor, aventura, viatges, intriga, thriller, acció, secrets familiars i referències a llibres, molts llibres. Júlia aconsegueix desvetar tots els interrogants sobre el seu passat familiar el mateix dia que és major d’edat i a partir d’aleshores s’embarca en un viatge al·lucinant al llarg del món sense saber de qui es pot fiar. Cesco l’acompanya i moltes de les persones coneixences que fan protegeixen amb la seua vida un secret al voltat d’un lloc anomenat la cova dels dies que pot revolucionar tota la humanitat i que els seus enemics desitgen posseir.

4. D’òrfenes lectores i clàssics que salven vides.

La cova dels dies Júlia, la protagonista, és conscient que, gràcies a les lectures que el seu avi Lleó tenia a la seua biblioteca personal i que li recomanava llegir, és capaç de superar tots els entrebancs. En aquestes lectures clàssiques i contemporànies de tots els gèneres és on es troben totes les pistes que, arribat el moment, li salven la vida.

De Shakespeare a Homer, a Melville passant per Petrarca i Stendhal, fins i tot un pintor com Goya tenen a veure amb la cova que tots volen trobar i alguns estan convençuts que cal amagar. Molts dels autors que coneixerem són vius i tenen virtuts i vicis molt humanes: pel que fa a Petrarca es descriu d’aquesta manera:

“… un home que durà un barret; té els ulls marrons i tristos, d’amfibi,nas punxegut, la boca petita i, malauradament, anirà begut.”

5. Una proposta metodològica d’educació literària.

¿I si els docents ens plantejarem treballar la literatura a les aules des de la perspectiva proposada per Artigau? M’explique: pense que cal observar un arbre de forma detinguda per a ser capaços de trobar-li sentit quan forme part d’un bosc. Amb la literatura ocorre el mateix, el fet d’estudiar autors i/o obres aïlladament ens fa perdre la perspectiva.

Per contra, si ens habituem a treballar les lectures i tot el que les envolta -autors, context, referències, característiques pròpies i en relació a d’altres, etc.- aconseguirem armar un tot complet i amb sentit amb el qual podrem extrapolar a altres camps, com ara la història o la ciència.

6. La gamificació com a garantia d’èxit.

Un llibre concebut i publicat en una època on les metodologies actives aposten per les bondats de les TIC, la gamificació -el joc- i el grapat de competències que ha d’incloure tota activitat acadèmica d’èxit.

I per què l’escarabat de la portada? Tots els qui porten un tatuatge d’un escarabat negre al clatell no són el que semblen, o el que haurien de ser donat el seu origen i el lloc que ocupen en la literatura universal publicada fa més d’un segle.

7. De ponts, pasarel·les i autovies de lliure circulació.

Moltes vegades es fa referència als ponts com a una estratègia d’accés de forma més amable a través d’elements de la cultura popular i en aparença senzills que, per a alguns especialistes, tenen el perill de dispersar o de, pitjor encara, oblidar passar a l’altra banda i mantenir-se en el lloc en l’anomenada àrea de confort. Un lloc segur que per mandra o per poc èxit en l’adquisició de l’hàbit lector. Casos com el de Harry Potter o les novel·les de Laura Gallego planegen entre la ciència-ficció, la fantasia i, recentment, la novel·la gràfica. Alguns docents s’atreveixen a recomanar llibres d’aquest tipus a l’alumnat i, de vegades, aconsegueixen despertar el gust per la lectura.

Potser l’objectiu d’Artigau ha estat aquest. Despertar l’interés dels joves cap a la literatura de tots els temps: Dant, Petrarca, etc., a partir de d’un projecte que reuneix tots els elements de les narratives que agraden els adolescents (pel·lícules, sèries, llibres, còmics, vídeojocs…) amb suficient violència, romanç i girs argumentals que més que donar fluïdesa a la lectura mantenen l’interés fins al final i demostren que la literatura és vida, fins i tot la literatura de fa molts segles.

Tot al voltant del temps i la immortalitat com a fil conductor.

8. Un fragment.

 “Si teniu aquest llibre a les mans vol dir que finalment m’he atrevit a sortir d’aquí.
Tantes vegades que ho havia intentat…
Aquesta no és la meva història, però sense mi no hi hauria ningú que pogués explicar-la i quedaria oblidada per sempre enmig de l’oceà Pacífic. Abans d’enterrar aquest manuscrit, abans de comptar fins a tres i deixar que passi la nit, i atrevir-me a veure els rajos del sol esclatant contra les onades he de parlar-vos de la por. D’una por física i real, d’una por concreta que s’injecta a les venes i de la qual no te’n pots desempallegar mai. La por de sortir d’aquí, la por que els dies comencin a comptar.”

Imatge: via Pexels

Temps de lectura: 6 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close