La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada, sinó que obeeix a d’altres raons que no han de coincidir amb els de la resta. Amb el propòsit de no condicionar-ne la lectura, però sí de justificar-la cal establir alguns motius, ni que siguen 8.
Sinopsi editorial: Aquest és el relat d’una història mig oblidada i mig prohibida: la d’un misteriós genet que recorre de nit els carrers d’Altea, una història de la qual tan sols es parla quan hi ha lluna plena per Tots Sants.
1. El fil conductor de la trama del llibre és un fet que pren forma a partir de diversos textos que daten d’èpoques diferents i que signen persones desaparegudes a causa del seu afany de saber-ne més sobre un misteri que es perllonga en el temps.
La narració central d’aquests papers que ací editem tracta de la història d’un bandoler, Perot, que sembla que visqué a la localitat d’Altea en algun moment poc precís del segle XIX. Els successos relacionats amb aquest bandoler arriben fins als nostres dies. (p. 9)
2. El narrador no és un de sol sinó que són moltes les veus que prenen forma a través d’una gran diversitat de tipologies textuals per desvetllar el misteri creat al voltant d’un genet maleït que l’imaginari col·lectiu creu real.
—I la història era de veres?
—Sí, filla, jo tan majoreta com m’havia fet no creia ja en la història, però, quan vaig vore que venia Tots Sants i lluna plena i tot lo món pegava a fugir, sí que vaig vore que anava de veres. (p. 48)
3. La ciència, la raó i la religió no són motius suficients perquè les llegendes continuen arrelades als hàbits i lleis de vida de tota una comunitat durant moltes generacions.
Encara el veig allí, assegut amb una tassa de llet calenta entre les mans i parlant d’un tal Galileo Galilei i d’un Hipòcrates, que a mi em sonaven no sé per què a llatí. Parlava de les supersticions i que el poble és, en efecte, religiós però per superstició, no per fe, i per tant igual de pagà que els pagans als qui domaren els primers evangelitzadors. (p. 58)
4. Malgrat la por, el perill i les amenaces els personatges no poden evitar el desig atàvic dels pobles arreu del món que necessiten comprovar de primera mà la veracitat dels relats que conformen la seua essència.
[…] del fons d’aquella caputxa negra i buida aparegué davant de mi la il·lusió de dues gotes de sang, com si foren dos ulls encesos d’un color roig brillant contra el negre que els envoltava. I aquelles boles de foc que devien mirar-me de lluny però era com si estigueren a un pam de mi m’aterriren fins al darrer dels músculs cansats de patir. (p.79)
5. Com tota bona història, la del protagonista que ens ocupa té l’origen en un amor impossible que té el privilegi de ser contada a les aules per un mestre apassionat.
Sobre el Perot, del qual tant parlava el mestre, certament hem sentit dir que era un home que s’havia enamorat d’una dona del poble i aquells amors no van ser feliços, sinó ben tristos. A conseqüència de fets tràgics mai no sabuts del tot, el bandoler Perot va morir a mans de la justícia, diuen alguns que sense rebre un judici just. (p.110)
6. Si la investigació per part dels personatges de la historia és notable, més encara hem de lloar la tasca de l’autor real del llibre.
Ivan Carbonell presenta una obra monumental que requereix l’esforç d’un lector que participe en la reconstrucció d’una història a partir d’uns documents esparsos.
Gràcies a una prosa exquisida, un afany de donar veracitat als documents que hi aporta tot i mostrant els idiolectes dels personatges i, sobretot, superant entrebancs com el secretisme i la poca consideració pel saber popular per part dels acadèmics.
[…] el gran folklorista d’Altea, Francesc Martínez Martínez, havia ignorat a propòsit la llegenda d’un misteriós genet que recorre Altea les nits de Tots Sants amb lluna plena. Ell sí que ens presentava aquella llegenda amb l’edició d’un manuscrit que era un dietari gairebé anònim i que recomanem llegir. (p. 129)
7. Si fem cas de l’escepticisme que ha confessat l’autor en alguna ocasió podem pensar que no s’identifica amb l’afany que empeny als personatges del llibre. Però si tenim en compte la qualitat i l’esforç bolcats en l’elaboració del llibre -i amb els quals sembla interaccionar a l’hora d’aportar més dades a la història de Perot- la implicació és absoluta. Encara que, això sí, ell no s’hi juga la vida ni tampoc desapareix.
Ivan Carbonell (València, 1979) és un prolífic autor que ha guanyat nombrosos premis de narrativa breu i de novel·la entre els que destaquen el de Ciutat de Torrent, Enric Valor de Picanya, Ciutat de Sagunt, Vila d’Ametla de Mar i Bernat Capó d’Investigació. A més, l’any va resultar beneficiari de la Beca d’Investigació Científica Vila de Cocentaina.
Alguns dels llibres que té publicats són: El secret del Mas de la Pedra, La nit de la princesa, La promesa del gal·lés, Els aprenents de traïdor; i els volums que formen part d’una mateixa sèrie: Els papers àrabs, El portal del lleó i L’àmfora fenícia.
8. Aquesta obra ha estat guardonada amb el Premi de Narrativa Curta «25 d’abril» que la Vila de Benissa convoca des de fa més de trenta anys. Les últimes obres en rebre el premi són: L’amor també mata (2014, Josep Franco), Creixen malgrat tot les tulipes (2015, Agustí Colomer) i A trenc d’alba (2016, Josep Lluís Roig).
Viena Edicions: Barcelona, 2017
Premi de Narrativa Curta <25 abril> Vila de Benissa 2016
144 pàgines
ISBN: 9788483309292
Preu: 14,50 euros
Temps de lectura: 5 minuts
