La revista més vital

8 motius per llegir “La primera onada”

La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada sinó que obeeix a altres raons que poden no coincidir amb les de la resta. Amb el propòsit de no condicionar-ne la lectura, però sí de justificar-la, cal establir alguns motius, ni que siguen 8.

la-primera-onada.jpgTítol: La primera onada

Autora: Mariló Álvarez Sanchis

Bromera (Espurna, 125): Alzira, octubre de 2018

+14 anys

176 pàgines

Preu: 9,95 euros   

ISBN 9788490268551 

Sinopsi editorial: Després de la Gran Guerra, la Terra ha quedat assolada quasi per complet i la humanitat es veu abocada a posar en marxa un projecte d’evacuació del planeta, el Programa Èxode. Alice Dixie forma part d’aquesta primera onada de joves traslladats a una colònia lunar, on prepararan l’arribada de la resta de la població. Tanmateix, entre la nostàlgia pel món que deixa enrere i les emocions que li provoca la seua nova residència, començarà a fer-se preguntes: quin paper tenen realment els joves escollits per a participar en el Programa Èxode?

Un relat sobre l’amistat, la lleialtat i la bondat humana que demostra que, a vegades, actuar amb valor i integritat no és l’alternativa més senzilla.

1. Una distopia en clau valenciana però amb personatges amb nom forà.

No hi ha referències exactes pel que fa al temps i al lloc on es desenvolupa l’acció, però tot apunta que ocorre en un futur lluny de les nostres fronteres, ja que els personatges tenen nom i cognoms no valencians.

És una història distòpica -també coneguda com a antiutopia o contrautopia- perquè, lluny de plantejar una societat ideal ubicada en un escenari paradísiac, tot és negatiu. En La primera onada trobem referents a clàssics i també més actuals. La jove protagonista i veu narrativa de la història ens conta que el Govern selecciona joves entre els 18 i els 23 anys perquè viatgen a la lluna amb l’objectiu d’acondicionar les instal·laccions perquè s’hi instal·len la resta de la població de la Terra. La realitat no és com es pensen i per això la rebel·lió és l’única alternativa.

2Al web de l’editorial es poden descarregar de manera gratuïta una sèrie de recursos educatius.

Una proposta didàctica que planteja, entre altres activitats d’anàlisi i inferències de lectura, posar-se en la pell de la protagonista i triar entre establir-se en la colònia de la lluna que acollirà a la resta de la humanitat a poc a poc o quedar-se amb la família. Com també el joc de simulació d’elaborar un llistat limitat d’objectes imprescindibles per a un a estada permanent en un lloc desconegut.

Es pot descarregar de manera gratuïta ací.

3. Un projecte literari d’allò més motivador.

Després d’una gran guerra d’efectes devastadors les desigualtats socials són més fortes que mai i el futur dels joves és totalment incert. Alice, la protagonista, té aquests dos defectes: és una adolescent, i la seua família i ella no gaudeixen de cap privilegi. Tot anuncia una lectura molt interessant i on els referents del lector són clau.

4. La família com a taula de nàufrag.

La germana d’Alice no hi és i el seu record l’ajuda a ser més forta. Un drac d’origami és la seua taula de nàufrag que la reconforta en els millors moments i per això és l’únic objecte personal que l’acompanya en el viatge a la lluna. Un escenari qualsevol podria encaixar d’igual manera en la història, ja que les referències cientìfiques del lloc són poc profundes perquè el més important són els personatges que sostenen la història.

5Els colors, com assenyala el lloc, en l’escala social.

Després d’una gran catàstrofe, conegut com la Gran Guerra, els supervivents viuen en districtes on el motor de les seues vides és tractar de no passar gana i complir les normes d’un Govern totalitari. Les diferències entre les classes socials són evidents també en els colors dels vestits que canvien cada any, no en funció de la moda, sinó per recomanació expressa del govern com a símptoma de la situació del país. Mentre els privilegiats es poden permetre canviar del color dels vestits els pobres no tenen més remei que heretar roba on el color queda esvaït per les rentades freqüents i l’ús. Una manera indirecta de mostrar que queden exclosos del sistema.

El Govern estableix els colors que han de vestir-se en cada període, segons allò que simbolitzen. El primer any després de la Gran Guerra triaren el negre, per la seua austeritat; el segon, va ser el torn del morat, perquè representa bondat i compassió; la temporada passada, el verd simbolitzava l’esperança d’aconseguir un món millor. Ara, la gent que pot permetre’s peces de primera mà vesteix de roig, distintiu de força, energia y vigor, les qualitats que necessitem per a posar en marxa el pla dissenyat per l’Estat per a garantir la nostra supervivència, el Programa Èxode. (p. 11)

6. La crítica social i el futur immediat dels joves com a pilars principals.

La crítica social en llibres de ficció és més freqüent que no ens pensem; el mateix que la difusió de ficció juvenil amb la distopia com a trama argumental no és nou ni tampoc gratuït. La publicació de la trilogia Els jocs de la fam va tindre un fort impacte en diferents àmbits de la societat en general. Un exemple el trobem a Tailàndia quan l’any 2014 va patir un Colp d’Estat i els manifestants adoptaren la salutació que la protagonista del llibre descriu com un gest per expressar agraïment, acomiadament o d’admiració cap algú que estimen quan “fa vacances“. Els tres dits centrals de la mà esquerra aproximant-se als llavis i assenyalant la persona en qüestió a qui es vol dedicar va ser símbol de protesta i negació absoluta dels manifestants i que la Junta Militar tailandesa no va tardar a prohibir.

D’altra banda, el futur incert dels joves i la degradació de la societat en mans de règims totalitaris és un altre dels arguments de les distopies. Una imatge que il·lustra a la perfecció aquesta situació:

follow-your-dreams
“Follow your Dreams”, Bansky

 

7Un fragment del llibre.

La rebelió enfront els abusos i la falta d’informació.

Em col·loque davant de l’espill i em despedisc mentalment de la imatge que es reflexa. Agafe un llarg manyoc de pèl castany, tanque els ulls i el talle. Alce les parpells i veig els cabells escampats a la pica. L’Alice de l’espill em torna la mirada. Sembla molt més segura d’ella mateixa que el meu jo real. Sospire profundament i continue tallant fins que la meua cabellera forma una catifa al terra. (p. 85)

8. Una video ressenya: “Una distopia juvenil curta però ben estructurada. Amb una crítica al classisme i l’individualisme i una oda a la solidaritat i l’empatia”, disponible al canal de YouTube La prestatgeria de Marta.

https://www.youtube.com/watch?v=1GoLqsJw69Q

Imatge via Pexels

Temps de lectura: 6 minuts

1+

Deixa una resposta