La revista més vital

8 motius per llegir “Marea negra”

La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada sinó que obeeix a altres raons que no han de coincidir amb les de la resta. Amb el propòsit de no condicionar-ne la lectura, però sí de justificar-la cal establir alguns motius, ni que siguen 8.

portada c.jpg Marea negra (Marea negra)

AnaAlonso, gener de 2018

Jordi Vila Delclòs, il·lustracions

Anaya (Pessiguet de Sal): Madrid, 2017

Traducció de Paula Soriano, 2017

128 pàgines

ISBN paper: 9788469835586

Preu: 9 euros

Sinopsi editorial: Julieta ha viatjat des de l’Argentina per trobar les seues arrels a un poble de la costa de Galícia. Però l’única persona que la pot ajudar va deixar de parlar fa molts anys, arrel de la catàstrofe del Prestige. Es tracta d’Anxo, el iaio de Román. Julieta i Román descobriran detalls fascinants sobre els seus avantpassats mitjançant els objectes que Anxo els va posant en el camí, i tractarán d’ajudar-lo a recuperar la veu.

Amb aquest llibre aprendràs sobre els ecosistemes i el desenvolupament sostenible.

1Ana Alonso, l’autora.

Una escriptora prolífica d’obres de literatura infantil i juvenil. Nascuda a Tarrassa, ha publicat molts llibres a quatre mans amb el company i molts d’altres ella sola. Aquesta escriptora té una gran habilitat per a crear històries on desplega tècniques que enganxen i creen addicció, encara que és innegable que sempre hi roman un pòsit.

2. La Col·lecció Pessiguet de sal proposa un Pla Lector per treballar les lectures més enllà.

El seu propòsit és consolidar l’hàbit lector i fomentar l’aprenentatge en les tres fases lectores: abans, mentre i durant la lectura. Es plantegen activitats des de la investigació, la comprensió i la reflexió a través de fitxes i el treball dirigit des de la creativitat i l’aplicació de tècniques amb significat en el món real.

3. La història remet a dos fets clau de la història recent gallega: El Prestige i l’emigració a l’Argentina.

L’Argentina fou el destí prioritari per als gallecs dels segles XIX i XX que buscaven millores en el terreny laboral, social i polític, fins al punt que molts argentins són coneguts també com a «gallegos».

El desastre ecològic de El Prestige va tindre una forta repercussió mediàtica i social arran del vessament del conegut com a chapapote per part d’un petrolier liberià el 2002 davant les costes gallegues. Aquest fet va ocasionar un greu impacte mediambiental que la plataforma Nunca mais va intentar contrarestar amb la mobilització de gran nombre de voluntaris d’arreu del món. Les tasques de neteja i recuperació foren molt costoses en tots els sentits i, en termes econòmics, se situaren ben a prop de l’accident de Txernòbil.

En la ficció, Julieta arriba d’un altre continent equipada amb una única motxilla i moltes preguntes. El seu objectiu és indagar en les arrels familiars per tal completar la seua formació vital. El que es troba la jove és un panorama dessolador: l’avi Anxo no parla i cap membre de la família sembla interessat per l’Argentina.

4. Ens trobem davant d’una lectura ecocrítica.

Una escola crítica va sorgir l’any 1995 als EUA i pretenia estudiar les relacions entre literatura i medi ambient. Convençuts de la importància de l’entorn en el desenvolupament de la humanitat, reclamaren la necessitat d’analitzar obres literàries a través de l’aproximació a la natura i la Terra, alhora que s’establiren relacions entre altres àmbits del coneixement com l’antropologia, la filosofia, la sociologia, la psicologia i l’ètica

Respecte a l’evolució dels estudis d’aquest àmbit, els especialistes han trobat similituds amb les etapes del feminisme en tant que: a) identificació d’imatges estereotipades en la literatura clàssica, b) mostres de la natura en la literatura de la tradició marginada, i c) la construcció d’un marc teòric al voltant de l’ésser humà en relació amb l’entorn que l’acull.

Les temàtiques principals de les obres ecocrítiques són la conservació del paisatge, la protecció dels animals i la justícia social: valors que el llibre Marea negra planteja i que mai és sobrer reivindicar.

5. Com a tota obra digna d’anàlisi ecocrític, les llegendes, les creences populars i les tradicions també hi són presents.

Un ventall antic relacionat amb el naufragi del luxós vaixell The Great Liverpool en les aigües de la Costa da Morte. Una tragèdia que no es va esclarir mai i que van atribuir als raquers (wreckers en anglés), o als qui provocaven naufragis per a apropiar-se -i també matar- de tot el que trobaven al vaixell.

L’avi dels dos protagonistes els deixa una sèrie de pistes perquè vol ajudar-los a investigar. Un llistat de les pedres màgiques de Muxía els dóna l’impuls que necessiten per no abandonar: pedra dos Cadrís, pedra de Abalar, pedra dos Namorados, pedra do Timón…

Cal assenyalar que la pedra de Abalar es feia servir per a fer justícia ja que es movia quan hi pujava un culpable i romania estàtica quan tenia a sobre un innocent.

6. L’estil és impecable.

Si parlem de la conveniència de mostrar i no dir en els textos literaris també és important magnificar les maneres de representar el pensament del personatge narrador sobre la resta. Un domini de les tècniques narratives espectacular!! Una mostra, un dels personatges més significatius és Román, un xiquet cosí de Julieta que l’ajuda a investigar empés per un sentiment que no arriba a identificar, però que gaudeix.

Julieta li va somriure amb una pregunta als ulls, com dient: «Qui ets? Què li demanes tu, a la vida? Com és ser un xiquet d’onze anys en un poble menut com Muxía i voler viure grans aventures i viatjar arreu del món mentre recorres amb la motxilla plena de llibres a l’esquena els tres-cents metres que van des de l’escola fins a ta casa?».

6. Algunes imatges del barceloní Jordi Vila Delclòs i una de pirates.

Aquest il·lustrador és un declarat admirador dels pirates que solen protagonitzar moltes de les seues creacions. En el llibre es parla de la patent de cors, és a dir, el permís del rei d’Espanya que al segle XVIII calia obtindre per a atacar els vaixells anglesos. La Guerra de la Independència va posar fi al suport dels reis cap als corsaris.

descarga                                   

8. Un fragment.

Julieta no encaixava amb l’hivern. Els seus cabells de coure i les camisetes que duia de colors eren un insult al mal temps i a la pluja: això va pensar Román la primera vegada que la va veure.

Arribava del col·legi entumit de fred i d’humitat, amb l’aigua que li relliscava per damunt de l’anorac i l’olor a pa acabat de fer del supermercat de més avall en la memòria. I allà era ella, enmig del menjador de casa, exòtica com una au tropical atrapada en la gàbia d’un zoo. Román no era molt bo calculant l’edat de les xiques majors… Quants anys devia tindre, vint? Potser menys. I quan li va parlar, el seu accent el va fer pensar en cançons antigues i en una gran ciutat al costat del Riu de la Plata. Per què? De què li sonava aquell nom?

—Buenos Aires.

Imatge via Pexels

Temps de lectura: 6 minuts

0

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close