La tria d’un bon llibre no sempre és casual o ajustada sinó que obeeix a altres raons que no han de coincidir amb les de la resta. Amb el propòsit de no condicionar-ne la lectura, però sí de justificar-la cal establir alguns motius, ni que siguen 8.
Títol: Tina Frankens
Autora: Bel Olid
Il·lustracions de Montse Rubio
Fanbooks (Ficció): Barcelona, agost 2018
+16 anys
168 pàgines
Preu: 14,90 euros ISBN: 9788417515027
Preu ebook: 7,99 euros ISBN ebook: 9788417515058
Sinopsi editorial: La Tina es desperta confosa, amb el cos adolorit i ple de cicatrius. No recorda res del seu passat, però la seva tieta, que té cura d’ella, li explica que ha tingut un accident greu.
A mesura que passa el temps, la noia se sent més forta, i fins i tot comença a sortir de casa… sobretot a les nits. Però els dubtes sobre el seu cos ple de cicatrius i la necessitat de recordar el passat no la deixen descansar.
1. Una recreació del mite de Frankenstein des d’una perspectiva actual i femenina.
Dos-cents ays després de la publicació del llibre de terror per excel·lència, que Mary Shelley va escriure molt jove aquell estiu sense calor, va reunir el bo i millor de les lletres angleses en un repte que ella va superar amb escreix en fabular sobre un personatge que ha esdevingut un arquetip de la literatura gòtica de terror, així com també el catalitzador de les nostres pors i inquietuds.
En aquest cas, el personatge principal és una jove que desitja esbrinar el misteri que envolta la seua vida -passat i futur- i que les cicatrius del seu cos anuncien un secret que potser no estiga preparada per a suportar tant ella com tots els qui l’envolten.
2. Bel Olid, l’autora, és l’actual presidenta de l’AELC.
Bel Olid ha conreat pràcticament tots els gèneres literaris de ficció i no ficció: narrativa, teatre, poesia, assaig i també la publicació de continguts en blogs de caire cultural. Alguns dels llibres que té publicats són: l’assaig Heroïnes postmodernes: models literaris contra l’universal masculí (premi Rovelló 2010), el llibre de contes La mala reputació (2012) i la novel·la Una terra solitària (premi Documenta 2010), entre altres.
Escriptora, traductora, docent, feminista i una gran lluitadora per la visibilització de les lletres catalanes en el nostre territori, Bel Olid té opinions molt clares sobre el paper la professionalització de l’escriptura en llengua catalana:
Qui vol viure d’escriure a Catalunya s’ha equivocat de llengua o d’ofici.
3. L’estrena d’una autora consolidada en la literatura per a joves.
Per a Bel Olid aquest és el primer llibre adreçat per a joves i l’edició és molt temptadora: tapes dures i il·lustracions acurades que conviden a endinsar-nos en un llibre que marcarà una fita per la novetat que aporta respecte la concepció de la societat enfront els joves d’ara i la part de responsabilitat dels adults en la seua maduració.
Tina Frankens desperta després de deu anys d’un son que la seua tia científica evita donar-li molts detalls i que els dubtes i inseguretats de la jove de setze anys es barregen amb l’ànsia de descobrir els enigmes de la humanitat: qui som?, d’on venim? i, cap on anem?
4. La veu narrativa ve marcada per l’estructura del relat.
Tina està feta a pedaços el mateix que la història que protagonitza. En un afany d’acompanyar el personatge protagonista en la recerca de la seua identitat i d’un passat que recorda de manera confusa, ens trobem amb un conjunt de capítols breus dividits en tres parts que a poc a poc encaixen per oferir una panoràmica ben perfilada de la seua vida.
5. Ciència-ficció, simbolisme i estereotips.
Si partim de la lectura del llibre original tots dos llibres comparteixen l’encert de la creació d’un personatge clau i un entorn fosc, cru i hostil que propicia el desenvolupament de la personalitat, però també el patiment profund del protagonista. Hi trobem fantasia, sí, molt propera a la ciència ficció però en la justa mesura per a representar que tot creixement implica, obligatòriament, la «mort del progenitor» i qui no s’enfronta als pares no és capaç de lliurar-se dels traumes propis d’una edat on els conflictes són molt habituals.
6. Els adolescents: els nous monstres del segle XXI.
La literatura infantil i juvenil agrada, o això és el que asseguren el gran nombre de publicacions de llibres adreçats a aquests lectors que es configuren com una espècies de termòmetre de tot allò que preocupa a la societat. Des de les relacions familiars i personals (Dora diu que no, Isabel-Clara Simó) fins l’assetjament escolar (Contra el vent, de Fina Casalderrey), tot i passant per les dificultats econòmiques (La pel·lícula de la vida, Maite Carranza), la violència de gènere (Paraules de Júlia, de Joan Bustos), la superació de malalties greus (Algunes princeses són de plom, de Núria Segarra Rodríguez) i les malalties mentals pròpies o dels familiars (Em deia Simbad, de Francisco Castro). I ara, l’exploració de l’adolescència com un repte que no tots els adults saben tractar i el més habitual és confondre la por amb la rebel·lia i la necessitat d’ajuda amb el rebuig de tot i de tots.
7. Anem cap a endavant?
Hem de fer la prova per a estar segurs que hem avançat i que tot funciona com cal. El llibre de Mary Shelley, imprescindible fer-ne referència continuament, va demostrar la impossibilitat d’acceptar algú tan diferent que va ser qualificat de monstre i que el lector considerava innocent i necessitat d’afecte. Dos-cents anys després i amb l’avantatge de comptar amb l’aprenentatge de la novel·la original, cal tornar-hi i fer una nova lectura per descobrir si és cert que el pas del temps ho millora tot.
8. Fragment.
A la llum de cent espelmes una silueta picava i tallava, empeltava i cosia, treballava i treballava. A la taula de treball, una noia, o el que seria una noia un cop acabada, estava sent apedaçada. Tenia un ull molt verd i l’altre del color fosquíssim de l’atzabeja un braç una mica més llarg que l’altre, una cama blanca, la resta de la pell de diferents tons de canyella. La cara morena, el tors morè, més clara la mà dreta. Tot el cos resseguit per cicatrius que tancaven uns punts precisos, perfectes, amorosos.
Imatge: via Pexels
Temps de lectura: 5 minuts
