La revista més vital

8 passes per convertir Madame Bovary en don Quixot (i al contrari)

De trobar-se en el segle XVII Emma Bovary seria un cavaller errant, i si don Quixot haguera aparegut a mitjans del segle XIX és fàcil imaginar-lo com un romàntic incorregible. Aquests dos personatges de ficció els separen més dos cents anys i un bon grapat d’evidències com el gènere, l’època, l’edat i la nacionalitat. Encara que, en el fons, una mateixa essència els uneix.

Tots dos representen a la perfecció la crisi d’un temps que tocava a la seua fi i que es negaren a acceptar. No podem oblidar que els dos pagaren amb la vida el preu de fer realitat els seus somnis, però aconseguiren convertir-se en dos figures literàries immortals molt respectades arreu del món.

L’autor de Madame Bovary, Gustave Flaubert, nasqué en 1821 i fou testimoni dels canvis socials provocats per la Revolució Francesa que en l’àmbit literari tingueren com a conseqüències tres grans moviments literaris: el Romanticisme, el Realisme i el Simbolisme. L’autor francés era un apassionat d’Espanya i la seua cultura, tant que es diu que conegué l’obra de Cervantes fins i tot molt abans de saber llegir i escriure. Tot perquè el seu oncle li llegia fragments de El Quixot (1605) que el marcaren profundament i que més tard traslladà a les seues obres.

Una de les novel·les més significatives de Flaubert és Madame Bovary (1856). El motor d’aquesta història és l’anàlisi psicològica de la protagonista i que obeeix a tres moments en la vida de la protagonista com són: la decepció produïda per la vida conjugal, el descobriment de noves relacions i l’evolució personal a través d’una successió d’amants i el fracàs econòmic que conclou amb el suïcidi d’Emma amb verí. Aquest llibre fou la gran obra de Flaubert, la que més li agradà i amb la qual va afirmar que la protagonista era un fidel reflex d’ell mateix. Malgrat les similituds que manté la trama del llibre i la història del cas real d’una dona que també se suïcidà per idèntics motius.

Madame Bovary c’est moi!

Pel que fa a Miguel de Cervantes, era originari d’Alcalà d’Henares i a més de literat fou un soldat que estigué reclòs a una pressò d’Argèlia. Escriví El Quixot amb el propòsit de desmitificar des de l’humor la tradició de tipus cortès i cavalleresca del seu temps. Aquest llibre es considera la primera novel·la moderna i serví de referent per a la novel·la europea. Des de la tria dels escenaris, l’acompanyant fidel de Don Quixot, el nom dels cavalls i d’altres personatges i situacions són una mostra d’una exageració que va in crescendo i que posa de manifest el fort contrast de l’actitud del protagonista, alié a la realitat i totalment abduït per les lectures que havien provocat que se li assecara el cervell.

Si fem un rastreig més profund hi trobarem bastantes coincidències entre aquests dos protagonistes:

1. Ambdues obres marcaren grans fites històriques. Don Quixot es considera una obra clau de la literatura universal que ha estat la més editada i traduïda de la història. I Madame Bovary és el llibre que posà les bases del que entenem com la nova novel·la moderna pel fet de substituir els fets o les accions dels personatges per les idees i els sentiments dels personatges.

2. Tant Emma com Alonso, nom real de don Quixot, gaudiren d’una vida acomodada que els permeté alimentar encara més els deliris que els portarien a acabar els seus dies de manera tràgica. Un dels termòmetres que posen en alerta tant als familiars com als amics pròxims dels personatges són les despeses. A causa de les seues obsessions desmesurades, Emma Bovary i Alonso Quijano s’arruïnaren. En el cas del gentilhome castellà, la seua família li cremà els llibres, però la dama francesa tocà fons sense que ningú li faça cap advertència.

3. Les dues obres demostren que l’excés de lectures sumat a una imaginació desbordant és capaç de causar estralls. Emma Bovary somia amb alternar amb l’alta societat, assistir a festes i disposar d’un ampli elenc d’amants i de luxes per reviure la vida de les heroïnes de ficció romàntica i que ella no es pot permetre de cap manera. Don Quixot desitja socórrer dames desvalgudes, defendre innocents i restaurar la pau en un món dur i cruel que se’n riu de les seues bones intencions.

4. A més, la gran passió lectora dels dos protagonistes amagava, per part dels autors, una crítica ferotge i despietada dels dos tipus de societat de la seua època representades mitjançant la literatura. La tradició de tipus cortés i cavalleresca en don Quixot, que Cervantes pretenia despullar de tota positivitat des del ridícul i la burla. I els ideals romàntics que Flaubert desitjava mantenir en contraposició al Realisme que s’aproximava en la literatura.

5. Els dos es feren acompanyar per fidels servidors que tenien una fe cega en ells. Aquests acompanyants demostraren també que els faltava un bull. Parlem de Sancho Panza, servidor de don Quixot, i del jove Hipòlit, un hostaler coix que haguera fet qualsevol cosa per Emma.

6. L’entorn on es desenvolupa la història té una forta influència en els sentiments i les emocions dels personatges que els facilita la projecció de la seua imaginació i desitjos en una realitat que no és tal i com ells la conceben. Fins al punt que don Quixot veu gegants en lloc de molins de vent, i Emma Bovary se sent com Ofèlia quan passeja en barca per un lloc molt semblant on l’heroïna de Shakespeare s’ofegà.

 7. Els dos protagonistes es consideren antiherois, són uns inadaptats al seu temps i per això  l’empatia amb el lector no és possible. Ambdós representen el resultat d’anar contracorrent perquè, suposadament, han nascut en una època equivocada. Encara que més que creure que han nascut avançats al seu temps cal considerar-los obsolets i per això caducs. Solament Flaubert comparteix els ideals de la seua heroïna perquè aquest autor tampoc suportava la realitat del seu temps i es negava a seguir les noves corrents literàries.

8. El desenllaç de les dues obres acaba amb la mort dels protagonistes, Emma i Alonso, i amb ells desapareix també l’essència que els movia. Amb la diferència que don Quixot mor per l’extenuació física i mental provocada pels maltractaments rebuts i per la incomprensió que ha patit. Però Emma és l’artífex de la seua mort perquè pren verí voluntàriament. Una altra diferència encara, don Quixot recupera el seny poc abans de morir i Emma no pot evitar canviar d’actitud.

(Imatge: Madame Bovary, en l’adaptació de 2016 dirigida per Sophie Barthes)

Una versió d’aquest article es publicà originàriament al web LIBRÓPATAS

Temps de lectura: 6 minuts

1+

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close