mai més mai més
no m’allunyes mai més
dels arbres i de les flors
guaita
que bonics i que suaus
tots aquests mànecs
de destral
fets amb fusta de xiprers
del laberint on som
bocs i reus
els hem començat
a guarnir, Minos,
amb pètals de roses silvestres
més vermelles
que la teua sang de porc
Fotografia de Martin Schalter
[unsplash.com/photos/_zIxDoFu5zU]
Temps de lectura: 0 minuts