Èrtica paraula d´hiverns gebrats,
estels de llum engendraves;
somorta, ara,
esdevindràs pou de vida en l´avenir?
Frescor de presseguers a la matinada,
deserta platja de cadàvers,
cripta de vidres punxeguts,
sortien al teu encontre,
t´ofrenaven el nèctar delitós.
Esdevinguda etílica sang,
fores suc preat pels déus.
Ara, sang-glaçada lentament,
brins de marbre gèlid
aixequen fortificacions.
El ric i savi vernís de porpra
t´abandonà,
i, en abandonar-te,
restares glaçada silent,
ombra amaguívola,
ombra en el temps.
Paraula, clarícia, sang,
On sou?
Qui demana i cerca, pot trobar.
Temps de lectura: 0 minuts
