He anat a la botiga de delicadeses i cotó fluix i he demanat mitja dotzena de petons. Com els vol? Per endur, he dit. I me’ls han embolicat en cel·lofana i un llacet roig de seda i els he ficat dins una bossa de paper i en arribar a casa els he guardat al congelador, entre les gambes i els cap-rojos. Tot esperant que arribin temps d’inflació.
Poema de Josep Masanés, extret de Radiació de Fons
LII Premis Recvll de Blanes
Premi Benet Ribas de Poesia, 2016
Temps de lectura: 0 minuts