A Rafa Lahuerta, pel goig “noruec”
A tots els amants de València, amb i sense el “malgré tout”
València, la que val, valenta, covarda;
pre-romànica, andalusina i romana,
catalana i espanyola,
valent i volent ella mateixa.
València, primera capital del món en falles,
i en orxates quasi també senyera.
València, la que més val,
l´estimada endins nostre ser.
València, la città piu lasciva del mondo.
València, tan en el món, com móns en València.
València,
que t´estimes la nit febril, la voràgine diürna,
la follia veloç, la calma assenyada,
el trellat del fer de cada dia
i el destrellat de la coentor bledana.
València, que canta:
Per ofrenar noves glòries al món
Tots a una veu, germans vingau
Ja en el taller i en el camp remoregen (…)
Pas a la nació
Que s´agombola en marxa moresca.
València,
ciutat i regne i país,
Noble cruïlla travessada per tots els camins.
Temps de lectura: 0 minuts
