Són molts els qui han emprès la tasca d’escriure un relat dels fets que s’han acomplert entre nosaltres, valent-se del que ens han transmès els qui des del principi en foren testimonis oculars i després esdevingueren servidors de la Paraula. També jo, havent-me informat minuciosament de tot des dels orígens, he decidit d’escriure-t’ho, il·lustre Teòfil, en una narració ordenada, perquè constatis la solidesa dels ensenyaments que has rebut.
(Lc 1,1-4)
I
– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell…
– Perdona, tu qui eres? Què fas ací? Com hi has entrat? Per favor, ves-te’n immediatament o telefone a la policia.
– Però…
– Ni però, ni hòsties; que te’n vages, et dic!… Un moment, espera, espera, espera, que ara que et mire bé… si eres el porc aquell que ens espiava! Maleït voyeur desgraciat de merda!
II
– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell…
– Ei, ei, ei, que tindré un què? Un fill? Ha, ha, ha, no digues favades, tu, ara. Jo no vull ser mare, això sí que no! Ja em vau fer acceptar a contracor el matrimoni amb el Pepot, que dius, pos bo, tira, ell està allí, al taller, amb les seues feinetes, i no em molesta per a res. Però un fill? Un fill? Ni pensar-ho: no.
– Però Maria…
– Ni Maria, ni mario: no. Jo no tindré cap fill. A més, tu creus que, tal com està el món, ara mateix pot arribar-hi una criatura? Va, tira, tira, ves.
– És que m’ha enviat Ell i…
– Que no! No hi insistisques: no, no i no. I dis-li-ho a ell així també: N-O. Veus? Una ena i una ooo: NO. Busqueu-ne una altra, si voleu, però, a mi, deixeu-me en pau. Ale, bon vent i barca nova, i no tornes a venir-hi, pesat, que sou uns pesats, tu i el que t’envia.
III
– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell…
– Jesús? Com que Jesús? Ni pensar-ho. Li posaré el nom de son pare: Simeó. Sols per veure la cara de sorpresa que posarà quan arribem al temple… Segur que es posa roget! Aiii, que mono!
– Ja, Maria, però i si Josep sospita que…
– Josep? Josep què ha de sospitar! Però tu, mira’l! De veres creus que se n’assabentarà? Tu, dona-li un martellet i una serreta, i ell, el més feliç del món. A més, que la culpa és seua, tant de marquet, tanta creueta; ara que no em vinga amb qüentos. Si he de tenir aquest fill, li posaré Simeó.
– Però és que…
– Simeó. I punt.
IV
– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
Maria es gira violentament cap a Josep, obri els ulls al màxim, ajunta els llavis com un peix i hi posa el dit índex de la mà dreta al davant per a indicar-li, al seu marit, que per res del món se li ocórrega fer cap soroll. Si cal, que ni parpellege ni respire.
– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
– …
– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell salvarà dels pecats el seu poble.
– …
Una hora, trenta-tres minuts i quaranta set segons després:
– Qui era hui? El del gas? El comunista del cantó amant de Carrillo que vol que li comprem el periòdic comunista amant de Carrillo? El de la muerte?
– Caguenlamarequelshaparit! Hui era un d’aquells testimonis de Jehovà.
– Una altra volta? Hòstia puta, tu, cada setmana igual. Són molt pesats, no?
– Molt.
V
– Tindràs un fill, i li posaràs el nom de Jesús, perquè ell…
– Biològicament vols dir, no?
– Com?
– Que dones per fet que serà un xiquet des del punt de vista biològic. I si, tot i nàixer amb característiques fisiològiques masculines, ell se sent dona? O, per què no?, que nasca xiqueta –biològicament parlant– i que ja s’identifique ella amb el gènere que preferisca. Fins i tot, que no se n’identifique amb cap, si no s’hi troba a gust. O amb tots dos gèneres, veges tu.
– Però Maria, ho diu el de dalt i l’evangelista, i…
– I què voleu, un pin, una xapa, una estampeta de la versió de mi que més us agrade?
– No, però…
– Mut. Prou. No se’n parle més. I ara, au, ves-te’n, que volem sopar.
Temps de lectura: 3 minuts
