Catorze contes curts i directes, i bàsicament amables, conformen aquest llibre que s’ubica entre la ciutat i el terme de Castelló de la Plana; i entre el present adult, sovint insensible i un punt cruel, i els records de la vida i la societat de fa una cinquantena d’anys: l’institut, les primeres relacions amoroses en aquells temps adolescents, el paisatge que ja ha canviat, les amistats…
La riquesa lèxica i l’estil de l’autor, científic de professió, humanista de caràcter, ens fa partíceps de les sensacions verdaderes dels personatges, però sovint sembla que intencionadament ens n’amaga l’amargor, i ens n’evita escenes inadequades. Allò que ens trasllada és simpàtic, o tolerablement dolorós, o ingènuament dolç, amb una constant d’actitud positiva… Tot és llegible, i tot és correcte; no hi ha passió, no hi ha puny a l’estómac, ni situacions cruentes. I tanmateix, potser per això, l’obra és innegablement agradosa de llegir.
A l’apartat final, l’autor revela quina és la inspiració del seu treball: De la meua garbera, de Josep Pascual Tirado, que potser va fer que es presentara al premi i en sortirà vencedor. Aquesta obra va obtindre el XXII Premi de narrativa breu Josep Pascual Tirado, de Castelló, amb un jurat format per M. Victòria Pascual Mon, Xavier Vidal Alemany, Mònica Marco Galván, Joan Josep Trilles Font i Amelia Díaz Benlliure.
Germà Garcia Belmonte (1964) és catedràtic de física a la Universitat Jaume I. Ha publicat, a banda de la seua activitat acadèmica, articles d’opinió sobre temes diversos, així com contes on, tal com s’explica a la solapa del llibre, “la realitat material, el paisatge, les emocions i la memòria s’alien per aclarir el sentit del món contemporani.”
Contes de la ciutat adormida
Germà Garcia Belmonte
Unaria
978-84-123658-3-2
Imatge de l’article: https://www.eldiario.es/comunitat-valenciana/medio-ambiente-font-serradal-castellon_1_3895618.html
Temps de lectura: 1 minuts