És científicament admès que les marees són influïdes per la lluna. I tal com es pregunta Josep Maria Contijoch, perquè doncs no n’hi poden haver més d’influències de la lluna sobre la terra? La teoria que la lluna té a veure amb el creixement i la bona marxa d’éssers vius i de la presa de decisions, es basa en acceptar la força relacionada amb el moviment de circumval·lació i translació de la Terra conjuntament amb seu satèl·lit. El propi Continjoch n’és partidari que una assignatura anomenada Selenobotànica s’introduira en alguns graus de l’ensenyament.
Històries de lluna vella (Tres i Quatre, 2022), de Josep Colomer, és un nou recull de contes ubicats a la imaginària població valenciana de Benià (veïna de Benibè), com l’anterior Les espines del peix, guardonada amb el Premi Andròmina 2019. L’autor, amb una prosa fluïda, un lèxic ric i alhora entenedor, ens explica la vida i les peripècies de persones de poble, amb el record nítid i miseriós de la guerra i de la postguerra. Els diversos personatges que circulen per Benià, en els anys seixanta del segle XX, viuen en cases antigues, pateixen malalties curables que sovint no superen, i molts d’ells acaben arrossegant diversitats funcionals, que en diem ara: coixeres, cegueses, pèrdues de membres…
L’habilitat per a representar-nos com era aquella societat de fa seixanta anys, no tan llunyana tampoc, és molt remarcable. Les anècdotes, són entre divertides i entranyables, tot i que se’ns mostren autèntiques desgràcies, penalitats i mancances que ara consideraríem inhumanes.
Reconegut pel mateix Colomer, el seu estil ens transporta a les fantàstiques, i alhora costumistes, narracions de la Mequinensa de Jesús Moncada, senzilles i tendres, amb una certa cruesa; a les de Víctor Català; a les de Joan Olivares; a les de Llorenç Riber i la seua Minyonia d’un infant orat… a mig camí entre la creació i la memòria.
Mentre llegim les històries de Josep Colomer, és inevitable mantenir un mig somriure, potser perquè en reconeixem algunes de les situacions, si som de poble. Però sobretot pel to agradable i plaent com enfoca els esdeveniments, fins i tot els més dramàtics, que poden arribar a una acceptació resignada, i fins i tot humorística. Un soterrar sense música que esdevé intolerable; la primera nevera que enlluernarà per la seua blancor una haca que causarà estralls; el primer aparell de televisió que servirà d’entreteniment a tot el carrer; les vides extremadament dures de les dones i les xiquetes de casa pobra; la supèrbia i els abusos dels rics i afectes al règim; les burles i les discriminacions…
Tota l’obra destil·la ironia, empatia i, com s’ha dit, humor, tendresa i naturalisme, en una època propera, i alhora remota, prèvia al desenvolupament consumista, quan tot estava supeditat al poder, i a la lluna.
Josep Colomer (Poblenou de Benitatxell, Marina Alta, 1957) és filòleg i mestre de professió, expert en arquitectura tradicional. Va guanyar el premi Andròmina de novel·la, el 2019 amb la seua primera obra, Les espines del peix.
HISTÒRIES DE LLUNA VELLA
Autor: COLOMER, JOSEP
Col·lecció: NARRATIVES
Pàgines: 260
Dimensions: 14 x 22 cm
Data de publicació: 28/04/2022
ISBN: 978-84-17469-50-4
Preu: 20 €
Crítica del llibre anterior, Les espines del peix: https://www.nuvol.com/llibres/benia-en-defensa-propia-122401
Entrevista a Josep Colomer: https://www.eltemps.cat/article/17899/josep-colomer-als-seixanta-el-poble-es-com-es-perque-sha-adaptat-a-la-por
Article de Josep Maria Contijoch; http://laveujovetv.cat/blog/?p=11791
Imatge de l’article: Antigues fosses tectòniques – estructura rectangular (visible – topografia – gradients de gravetat del GRAIL) (1 d’octubre de 2014). – http://www.nasa.gov/sites/default/files/14-236_0.jpg
Temps de lectura: 3 minuts
