Vaig conéixer Andreu Sevilla (Casas de Benítez, 1963) arran de la descoberta en la biblioteca pública de València del llibre Abans de callar (2015) eixe llibre em va resultar proper, vaig poder observar un lèxic acurat i un escrit ben estructurat i homogeni. El llibre portava una adreca electrònica per a poder escriure- a l’autor i em vaig llançar a la piscina i li vaig escriure. Afortunadament, Abans de callar no fou la darrera paraula de l’autor, amb qui viu que tenia l’afició, vici, passió d’anar a llibreries de vell i deixar-nos seduir pels llibres.
En 2022 Els inútils va rebre junt a Mireia de Purificación Mascarell el premi lletraferit de novel·la ex aqueo. Estes dos han sigut les meues primeres lectures de l’any. “Els inútils” és un llibre de vençuts, de l’aridesa de la postguerra i temps de carestia, una novel·la que té al seu voltant un tel feixuc, on la decrepitud i les velleses marcides suren en l’ambient. El primer llibre que em ve al cap per a fer una comparança són Las uvas de la ira de Jhon Steinebck, als llibres de Sevilla desfilen personatges tocats, ferits que deambulen per un món que no els és propici.
Hui, 6 de gener, matí del dia del Reis a moltes llars arribarà està novel·la, una veu a la que no li trobe cap semblança en la literatura catalana actual, celebre que a Andreu li arribe el seu reconeixement i que no calle. Té un gran trajecte per davant, a més d’una gran trajectòria tan poètica com narrativa autoeditada tan en castellà com en valencià.
Títol: Els inútils
Autor: Andreu Sevilla
Editorial: Drassana
Pàgines: 396
Any de publicació: 2022
Preu: 21’95
Temps de lectura: 1 minuts