L’any 2011 la Universitat de Vic i l’editorial Eumo van publicar el catàleg de l’exposició Dones poetes, de Lluïsa Cotoner, Teresa Julio, Caterina Riba i Judith Sánchez. La tria recollia 12 poetes: Maria Antònia Salvà, Clementina Arderiu, Simona Gay, Rosa Leveroni, Montserrat Abelló, Felícia Fuster, Maria Beneyto, Maria Àngels Anglada, Quima Jaume, Olga Xirinacs, Marta Pessarrodona i Maria Mercè Marçal. Els criteris, segons s’especifica a la introducció: “a) l’ús del català com a llengua poètica en qualsevol de les seves modalitats dialectals; b) la data de naixement entre el 1872 i el 1950, excepció feta amb Maria Mercè Marçal; i c) el fet d’haver contribuït a l’evolució de la poesia catalana contemporània introduint, amb una altra veu, noves perspectives i nous estils expressius. No hi són totes les que haurien de ser-hi, però les que hi són havien de ser-hi.”
Ja constituïa una mena de cànon que es veuria clarament ampliat amb l’interessant article de Maria Antònia Massanet de març de 2017 “Gènere i cànon a la poesia catalana contemporània”, Quadern Nº207, on fa un repàs extens i afegeix una bona quantitat de noms a la nòmina de poetes catalanes rellevants. “Les dones i el cànon literari han tingut sempre una relació problemàtica, sovint per un oblit sistemàtic o per flagrant omissió, quan no directament per un androcentrisme sistemàtic, que, amb comptades excepcions, les ha allunyades dels llibres d’història literària, de les antologies, dels programes de les assignatures i dels llibres de text”.
La poeta tortosina Zoraida Burgos, una de les vint personalitats i deu entitats que han estat guardonades amb la Creu de Sant Jordi 2023, no hi apareix mencionada. La nota de premsa de la Generalitat de Catalunya explica que “En concret, se li atorga per la seua remarcable obra literària, en ser una de les escriptores més importants de la generació tortosina de la postguerra. És una veu destacada de la poesia i la prosa infantil i juvenil de les Terres de l’Ebre. La seua obra poètica arrelada a la terra, intimista, amb una veu pròpia i de gran força lírica, se situa als seus inicis dintre la poesia social de lluita contra la dictadura, però evoluciona amb el temps per preguntar-se i reflexionar sobre alguns dels grans temes que ens fan humans com el pas del temps, la bellesa, l’amor o la mort.”
Amb l’antologia, que van coeditar el 2019 la Universitat de Lleida i la Universitat Rovira i Virgili, de Zoraida Burgos, il·lustrada per Andrea de Castro, podem entrar en contacte amb aquesta poeta discreta, radicada en una part del territori lluny dels centres de cultura, l’obra de la qual ha estat descatalogada i difícil de trobar.
Zoraida Burgos i Matheu (Tortosa 1933) ha compaginat l’escriptura amb el seu ofici de bibliotecària a Amposta, a Ulldecona i a Tortosa. L’editorial Onada va publicar el 2020 la biografia de Zoraida Burgos i Matheu, a càrrec de Montse Castellà, on es fa un recorregut pels records de qui va ser l’única veu femenina de la literatura de les Terres de l’Ebre a la postguerra i durant el franquisme.
Zoraida Burgos
- Any de publicació: 2019
- Editorial: Edicions de la Universitat de Lleida & Publicacions URV
- Col·lecció: Versos
- Pàgines: 70
- Mida: 12×17
- Enquadernació: Rústica
- ISBN: 978-84-8424-744-9
- Preu:6€
- Llengua: Català
- http://www.publicacions.urv.cat/altres-col%C2%B7leccions/altres-titols/15-cataleg/altres-titols/810-zoraida-burgos
Homenatge al seu 90 aniversari: https://www.youtube.com/watch?v=hXCu2855kdI
Més info URV: https://diaridigital.urv.cat/poesia-zoraida-burgos-ressona-campus-terres-ebre-veu-dolors-miquel/
Temps de lectura: 3 minuts