En els silencis reverberen
els batecs dins del cap
i en aquesta cadència rítmica
dansen els somnis i malsons,
tiben, una a una, totes les puntades
de les costures de vida.
Albert Garcia Pascual
De Vida, però, no te’n vas emprovar
cap altra: curts i estrets tots els cors
en venda, minsa l’amplada de mires
al teu mar, incomptables els sargits
que vas haver d’embastar enfilant
per l’agulla camells al cel, aquell gest
tan teu de batuta amb el furgadents,
espadatxí d’olives i bromes a taula:
tenia números, no catàleg de senyoret,
i me’n cabia només aquesta, de Parca.
Què feu tots ací amb la cara mústia?
Amb quin fil m’heu relligat al llibre?
Teu, nostre, és aquest que ara penja
on la Cosidora ens fibla i no sutura,
negra filagarsa enllà del cos absent
on els condols no et vetllen, àngel ja
que a mig aire ens ensomies i danses
i al cap ens bategues, puntada a puntada,
invicta costura de somriures. Hi tibes.
I tibes.
Temps de lectura: 0 minuts
