L’edició de 2014 del Festival Internacional de Cinema Fantàstic de Sitges va tenir com a leitmotiv un tema tan suggeridor com les relacions entre el cinema i els somnis. L’any 2022, en la col·lecció de llibres “Aldea Global”, coeditada per les universitats de València, Jaume I, Autònoma de Barcelona i Pompeu Fabra, l’autora Teresa Sorolla va publicar el títol El tiempo de los amnésicos, on a partir de l’estudi de gran quantitat de pel·lícules, es fa palés que des dels anys 90, les incerteses, les inconsistències, les pors, condicionen els relats. El concepte de ‘mind-game films’ mostra narradors “amnèsics, dorments o mentiders”, entre el quals escriptors turmentats són devorats por les seues pròpies ficcions.

La novel·la Solenoide, magna en tots el sentits, de l’escriptor bucarestí Mircea Cărtărescu, és un immens bagul, ple de tota classe de visions, meravelles bomarzanes i tresors, sovint subterranis, que ens atrapen, més que ens atrauen. En els somnis epileptoides que l’autor ens explica, pul·lulen animals que semblen dissenyats amb intel·ligència artificial o per una ment surrealista com Dalí, monstres il·luminats, sarcoptes repel·lents, juntament amb tot un seguit de sentiments físics com l’hemofòbia i la siderofòbia entre altres horrors…  i un catàleg inacabable de creatives i fosques fantasies. I entremig sorgeixen dades, conceptes i personatges reals que sorprenen pels seus trànsits entre la ciència i la irracionalitat: els experiments de tanatologia dels germans Minovici; els estudis de física i l’interès desmesurat per la quarta dimensió de Charles Hinton i la família Boole, precursors del cub de Rubik, també posseïdors del cèlebre i misteriós manuscrit Voynich; Vaschide i el seu llibre sobre els somnis; Mallarmé i el seu “Sonnet en yx” (traduït estranyament al castellà per Octavio Paz); Kafka… i l’electromagnetisme dels solenoides.

I tota aquesta doll de situacions i anomalies, succeeix entre l’any 56 i els previs a la caiguda de Ceaușescu, en racons i paisatges de la ciutat més “trista”, “decadent”, “deplorable”, “ruïnosa”, “miserable”, “avorrida” de la Terra… la seua estimada Bucarest, pensada per un “arquitecte” que no va planejar una urbs, sinó “un estat de l‘ànima”, en paraules de l’autor, amb fàbriques abandonades, hospitals per reformar, blocs de pisos de formigó gris, el descomunal edifici de la Morgue, casalicis burgesos “judgenstil” a punt de caure després de tants anys de comunisme…

El personatge principal, el narrador, que ens fa l’efecte que és el propi escriptor, atesa la gran quantitat de coincidències amb la seua biografia pública, va exposant una línia vital, tot i que alterant-la temporalment, des del seu mateix naixement. A través dels bocins biogràfics que ens explica, escenificats com un “pla d’evasió”, hi ha el trànsit des de la curta i estranya felicitat de la infantesa, fins a la més pregona amargura d’un escriptor que ha fracassat i ha quedat reduït a mestre d’escola frustrat, malsomniador i desubicat, que ens participa de la seua vida i la dels companys i companyes del seu periple decebedor que a mesura que avança la narració pren un caire d’heroïcitat èpica digna del millor cine fantàstic.

La traducció d’Antònia Escandell Tur, d’Edicions del Periscopi, incorpora un epíleg molt enriquidor de Xavier Montoliu Paulí, a més d’un seguit d’opinions abrumadorament favorables a la novel·la, on sura l’enyorança d’un Nobel. Entre les quals hi ha la de G. Liiceanu: “El meu primer pensament, un cop acabada la lectura, va ser el d’escriure a la meua targeta de visita “Jo he llegit Solenoide.”” Una fita, una aventura experiencial, una marató de lectura esgotadora. Una exhibició literària que impressiona.

Mircea Cărtărescu (Bucarest, 1 de juny de 1956) és un poeta, narrador i crític literari. Està considerat l’escriptor romanès més important de l’actualitat. El 2015 va publicar la novel·la Solenoide en romanés. Edicions del Periscopi i Impedimenta, les seues editorials a Espanya, la van traduir respectivament al català i al castellà, el 2017.  Cărtărescu ha rebut diverses distincions, gaudeix de l’èxit al seu país i el 2018 va rebre el Premi Formentor de les Lletres, un dels guardons més prestigiosos del món literari. El 2022 va rebre el premi FIL a Guadalajara per la seua prosa “imaginativa i enlluernadora”.

M.C., 2015 By Amrei-Marie – Own work, CC BY-SA 4.0, https://commons.wikimedia.org/w/index.php?curid=110800054

Solenoide

Mircea Cărtărescu

SEGONA EDICIÓ

Epíleg de Xavier Montoliu Pauli
Traducció de: Antònia Escandell Tur
Antípoda, 24
Data de sortida: Octubre del 2017
ISBN: 978-84-946014-7-7
Enquadernació: Tapa dura
Format: 140×210 mm
Núm. de pàgines: 880 pàgines
Preu: 27,95 euros

Imatge de l’article: Elefants dalinians https://www.wallpaperbetter.com/es/hd-wallpaper-amyzl

Temps de lectura: 4 minuts