Javier Ambrossi i Javier Calvo, (els Javis), coneguts pels seus importants i irreverents creacions per a la xicoteta i gran pantalla, es van convertir en la cerimònia dels Goya, en l un nou exemple de que moltes vegades la qualitat humana i la qualitat artística no caminen de la mà. Ens venen al cap Woody Allen, Roman Polansky o el mateix Picasso. I no és que els Javis, foren sospitosos de cometre cap repugnant delicte. Simplement van revelar davant tota l’audencia sense cap pudor, la seua misogínia. Una misgínia passada de moda, que ja disfressada al cinema de Pedro Almodóvar , en res representa al col·lectiu LGTBI+
Javier Calvo i Javier Ambrossi parella artística i obertament parella sentimental-beneïts drets conquerits- van revelar el secret de la seua misogínia en la cerimònia de lliurament dels Goyas 2024. Els joves realitzadors presentaven la gala amb la veterana Ana Belén, qui va ser reduïda gradualment a mesura que la gala avançava, al mer arquetip de Diva. Difícilment podia veure’s a l’actriu i cantant, de personalitat tan gran com la seua veu, esclafada per les bromes dels Javis.
Els autors de La Mesias, sens dubte una de les millors sèries realitzada mai en l’estat espanyol, bella, fosca, transgressora, impactant i commovedora, sobre els estralls causats per una mare tòxica i mentalment malalta, tanca també el secret de la misogínia dels Xavis, segurament enterrat en el més profund del subconscient dels seus autors.
Aquest fosc secret, es va revelar de manera descarnada i vexatòria en la cerimònia de la 24 edició dels Goya, quan asseguts en un sofà en un moment de la gala, Javier Ambrossi, va revelar a Pedro Almodóvar qui havia pujat a l’escenari, que havia tingut 15 minuts d’heterosexualitat, culpant immediatament de la seua confusió sexual, d’altra banda molt lícita i molt normal, a la seua primera i única núvia, Teresa. Seguidament Javier Calvo va convidar al seu company, a saludar a la pobra Teresa a la qual aquest va enviar un bes acompanyat d’una mostra de fàstic. La guinda al pastís de menyspreus, la va posar de nou Calvo, qualificant a la Teresa de mariliendre terme despectiu en castellà que la RAE, defineix com
1. f. despect. coloq. Esp. Dona que freqüenta l’amistat d’homes homosexuals
i sobre les quals el mateix Calbo, està gravant una sèrie. És a dir, que Javier Calvo crida a les seus amigues “ous de poll”. I tot això en una cerimònia dedicada a la lluita contra la violència sexual, la major de les vegades exercida contra dones, xiquetes, i xiquets l’eslògan dels quals era un “YA BASTA”.
Però no es vagen encara. Quan Almodóvar va revelar als Xavis, que estaven asseguts en el sofà d’una de les escenes del seu film Todo sobre mi madre i va aparéixer en l’escenari part de l’elenc femení, aquest va ser obligat pel guió de la cerimònia (curiosament escrit per dues dones joves, demostrant que la misogínia com el masclisme en general, no tenen gènere) a repetir alguna de les frases de l’escena del sofà. Així la carrera d’actrius de la talla de Penélope Cruz, o Marisa Paredes, la qual va ser presidenta de l’Acadèmia Espanyola de Cinematografia, va ser resumida en la verbalització de frases en argot urbà sobre sexe oral realitzat per dones a homes. Seria un alleujament que Sigourney weaver, present a la sala no s’haguera assabentat massa del que estava passant en eixos moments en l’escenari.
Si, el fosc secret dels Javis és la misogínia. Fosc secret, que tal vegada comparteix al seu pesar Almodóvar, creador de nous arquetips de personatges femenins, que en res tenen a veure amb les dones reals. Però a Almodóvar se li pot perdonar aquesta visió distorsionada de les dones, per tot el dolor patit per haver crescut en una època en què la seua orientació sexual era un delicte. Sens dubte els Javis foren objecte del menyspreu encara present en la societat, a tot aquell que s’ha apartat del model heteronormatiu. Però per molt que admiren a Almodóvar i per molt que hagen patit, ja n’hi ha prou d’abocar tot el fàstic i la seua angoixa mal curada, sobre les dones. YA BASTA
Els més trist, és que aquesta nova misògina continua conquistant llocs com la televisió pública que té l’obligació moral i legal de protegir els drets humans de les ciutadanes i els ciutadans de l’estat que representa. Una nova vulneració, més fragant encara, més retorçada si cap encara, és l’elecció pel jurat popular de la cançó Zorra del grup Nebulossa per a representar a Espanya en el festival d’Eurovisió, vulneració tan escandalosa que ha fet dimitir a la Secretària d’Igualtat.
Amb una lletra en aparença defensora dels drets de les dones, Zorra rescata un mecanisme de defensa, utilitzat en els primers anys del moviment LGTBI, consistent a donar-li la volta als insults als quals una societat intolerant i cruel els sotmetia, utilitzant-los els membres del col.lectiu per a referir-se a ells mateixos, i caient en el parany d’identificar-se amb aquests. “Zorra” també és el qualificatiu utilitzat per insultar a les seues víctimes per aquells que exerceixen la violència de gènere. La cançó Zorra és un segon colp, més dolorós si cap sobre les dones maltractades, perquè és el mateix Estat qui l’exerceix. YA BASTA.
Temps de lectura: 4 minuts
