Per a un nombre massa gran de fidels, la Bíblia, a part d’un dels llibres més publicats al món, és una mena d’axioma que s’ha d’interpretar al peu de la lletra, amb totes les conseqüències que això comporta. Llibertats de culte i de pensament a part, el fet de prendre un text tan antic i tan reproduït en un sentit estricte i literal, implica assumir tota una sèrie de riscos que poden arribar a ser hilarants en alguns casos. O si no, que li ho diguin al pobre d’en Moisès, el qual, gràcies a un error en la traducció de la Bíblia, durant segles va portar un parell de banyes com si fos un cabrit desgrenyat.
Moisès banyut a la façana de la catedral de Tarragona
Una de les escultures més admirades de tots els temps ha estat el Moisès de Miquel Àngel. Aquesta escultura de marbre, realitzada el 1513 i ubicada a la basílica de Sant Pietro in Vincoli, al mausoleu del papa Juli II a Roma, és una de les obres mestres de l’escultura mundial. Aquesta estàtua de 2,35 metres d’alçada per 95 cm d’amplada i 1 m de profunditat, destaca pel grau de detall de la seva vestimenta, pell, barba…i banyes. Sí, efectivament; l’excels cap del patriarca hebreu es troba decorat amb un parell de banyetes que no se sap ben bé què és el que hi pinten. Això, que podria semblar un error o un caprici del genial Miquel Àngel, no és tal, i un altre exemple de representació d’un Moisès banyut el podem veure al pòrtic de la catedral de Tarragona, construït a finals del segle XIV.
Durant segles Moisès es va representar amb banyes
Durant tota l’edat mitjana i fins a l’ús generalitzat de la impremta durant el segle XVI, la Bíblia més difosa pel cristianisme era la traducció al llatí que havia fet Sant Jeroni de la Bíblia hebrea i grega a finals del segle IV. Aquesta edició, encarregada pel papa Damas I a Sant Jeroni, compilava els textos grecs i hebreus i, alhora, uniformitzava les diferents traduccions parcials que s’havien fet al llatí. Aquesta versió es va denominar “Vulgata editio” (edició divulgada), però va ser més coneguda com “la Vulgata”.
No obstant el formidable treball de síntesi realitzat, fins i tot el millor escrivent fa un esborrall i Sant Jeroni, quan va traduir de la Bíblia hebrea el capítol corresponent a quan Moisès baixa del mont Sinaí amb les taules dels manaments, va cometre un error descomunal que va ser el detonant de tota la profusió de Moisès banyuts durant gairebé 1.200 anys.
Retrat amb banyes del déu Júpiter-Ammon
A la Bíblia hebrea, al llibre de l’Èxode (34: 29-35), s’especificava “karan ohr panav” (un rostre del qual emanaven raigs de llum), però en hebreu -com a l’àrab- les vocals no s’escriuen, de tal manera que la paraula “karan” s’escriuria “krn” la qual cosa podia ser interpretat com a “karan”(il·luminat) o “keren” (banya). Posats a escollir una de les dues, va escollir la que no tocava, evidentment, i va traduir la frase com “cornuta esset facies sua” (el seu rostre era banyut). I traduït això, Sant Jeroni va descansar.
Miquel Àngel, com tants altres artistes anteriors, van seguir al peu de la lletra el relat de la Bíblia i van procedir a representar a Moisès sempre amb banyes, la qual cosa li donava una imatge certament peculiar. No obstant això, era el què posava a la Bíblia, per la qual cosa obviar aquest subtil detall per estrany que fos, era fer oposicions a heretge en tant que s’estava posant en dubte els textos sagrats. Però… com pot algú equivocar-se tant en fer una traducció, i encara més un traductor experimentat? estava borratxo? Segons sembla, malgrat l’error d’interpretació, l’elecció de la cornamenta estaria més fonamentada que no sembla.
Sant Jeroni treballant al seu gabinet (pintura de Durero)
Sant Jeroni, segons les seves notes, va entendre la paraula hebrea “krn” com a sinònim de glorificat, la qual cosa tindria cert sentit. Hem de recordar que Sant Jeroni va viure durant l’Imperi Romà, i les tradicions romanes encara estaven vives si bé en franca decadència. En elles, les banyes eren un element de virilitat, poder i fertilitat i estaven àmpliament distribuïdes sense el sentit pejoratiu i maligne que posteriorment el cristianisme les va atorgar. Els faunes, el déu Júpiter-Ammon o fins i tot el mateix Alexandre Magne, eren representats amb banyes com a símbol de poder i magnificència, per la qual cosa veure baixar Moisès del mont Sinaí amb un parell d’astes després d’haver vist Déu, tampoc devia semblar cap barbaritat com ho seria avui dia, sinó més aviat al contrari.
Moneda representant Alexandre el Gran amb banyes
Sigui com sigui, durant segles Moisès va seguir amb les seves banyetes, fins que les noves versions de la Bíblia -a partir del segle XVI- ja van corregir l’error i els artistes que s’hi van basar van canviar les banyes per raigs de llum. Aquest error demostraria que prendre fanàticament i de forma literal qualsevol text transmès per l’ésser humà és, senzillament, una estupidesa. Algú s’imagina a hores d’ara en Charlton Heston a “Els Deu Manaments” calçant un parell de recargolades banyes? Això sí que seria una veritable heretgia (veure Gaietà Ripoll, la darrera víctima de la Inquisició).
Amb unes banyes hauria quedat una mica estrany
Temps de lectura: 4 minuts
