Cau la tarda i s’esfilagarsa
el tel finíssim que ens separava.
Acaricio el teu cos
amb les puntes dels dits
i en descobreixo cada un dels racons
que la foscor, innocentment, m’amaga.
Quan arribo al baix ventre
noto que la pell se’t granula d’excitació.
M’instal·lo a la teva cova fosca, tendra i humida,
i m’hi recreo dolçament.
Els esbufecs que emets
m’impulsen a llepar, a xuclar, a engolir.
De cop una ràfega entra a l’habitació.
Ve del fanal que hi ha just a sota de la finestra.
T’il·lumina, t’encén i quasi et crema per dintre.
Amb ella avancem fins a l’explosió final.
Gotes de suor plaent,
crits de luxúria,
moviments desdibuixats.
Després ens posem a recollir les cendres.
Les brases les servem a part.
Per encendre-les de nou
l’endemà, o l’altre, o l’altre.
Just quan caigui la tarda.
Temps de lectura: 0 minuts