L’any 1979 es va estrenar la pel·lícula eroticodramàtica Calígula, de Tinto Brass produïda per la revista Penthouse, a partir d’una novel·la de l’escriptor nord-americà Gore Vidal. Entre imatges d’exterior difuminades, a l’estil David Hamilton, i carregades escenes d’orgies amb tota classe de detalls, s’expliquen els últims moments de l’emperador Tiberi, i la pujada al poder de l’hereu, Gai Calígula (12-41 dC), nebot i fill adoptiu de l’anterior. Al film, apareix un Tiberi vell i xacrós que viu retirat a Capri entre vicis i tota classe de perversions i abusos.
A la novel·la Tiberi Cèsar, Núria Cadenes, l’autora, fruit d’una important feina de documentació, presenta un personatge lluny d’aquesta personalitat depravada que va llegar a la posteritat l’escriptor Suetoni a la seua obra De vita Caesarum (Vides dels dotze cèsars). El caràcter que ofereix Cadenes sembla que s’adiu més als Annales de Tàcit, una crònica on es retrata psicològicament un Tiberi ressentit, però on també s’hi reconeixen els mèrits. A la novel·la, per a Lívia, la seua mare, Tiberi era arrogant, “insociable, críptic, aspriu, eixut” (p. 365).
Res havia de ser amb excés, per al gust de Tiberi. Nil nimis. Sembla que va promulgar lleis per fixar un límit de despeses en jocs i espectacles, en el luxe de mobles, en els articles alimentaris (una Ordre establia que els àpats havien de ser consumits sencers, i obligava que la carn i altres aliments sobrants es conservaren per a menjars posteriors). Va prohibir els ritus egipcis i els jueus. Nil nimis.
Només començar l’obra se’ns ofereix un pràctic arbre genealògic de la casa Júlia-Clàudia, amb els noms en negreta de quatre emperadors: August, Tiberi, Gai (Calígula) i, finalment, el televisiu, Claudi, oncle de l’anterior. I l’arbre esdevé de consulta freqüent al llarg de la novel·la que se’ns presenta fragmentada en més de seixanta capítols curts, on els personatges expliquen anècdotes, viuen situacions, lliuren batalles i s’exposen a conflictes, sempre relatius a aquesta nissaga celebèrrima que va aconseguir el poder de l’imperi més reconegut de la història, i en el seu moment més esplendorós.
Cada part del llibre va precedida per un títol, algun només és el nom d’un personatge clau, però principalment es tracta d’epígrafs en llatí, traduïts a l’índex, signats per escriptors famosos (Virgili, Ovidi, Marcial, Terenci, Sulpícia, Horaci…) suggeridors del contingut del capítol.
El llibre de Núria Cadenes Tiberi Cèsar resulta amè i suggestiu. Les històries dels romans antics ens són atractives perquè com diu el pròleg de l’assaig Urbs. La vida en la Roma antigua, d’Ugo Enrico Paoli, publicat l’any 1942, desprenen un “color arcaic” que entenem i això ens provoca un sentiment entranyable que ens fa veure “el passat com una faula i la història esdevé poesia.”
Núria Cadenes (Barcelona, 1970). Escriptora i activista. Ha escrit llibres biogràfics, de viatges i de relats. Ha publicat les novel·les El banquer, que ficciona la vida de Joan March; Tota la veritat, premi Crims de Tinta; Secundaris, amb l’altra cara de la Barcelona Olímpica; o Guillem, una novel·la documentari sobre el cas de Guillem Agulló, guardonada amb els premis València Negra i Lletra d’Or. També s’ha sumat a continuar el cicle Temps Obert de Manuel de Pedrolo amb una obra doble, La terra s’ho porta i No han donat la llum, encara.
Tiberi Cèsar
Sigues el primer a valorar aquest llibre
Editorial: Edicions Proa
Temàtica: Novel·la històrica | Antiga Roma
Col·lecció: A TOT VENT
Nombre de pàgines: 400
Pvp; 20’90 euros
Info de l’editorial: https://www.grup62.cat/llibre-tiberi-cesar/381032
Imatge de l’article: detall de la Casa Tiberiana a Roma. https://colosseo.it/en/area/domus-tiberiana/
Temps de lectura: 3 minuts
