L’any 2010 va morir l’escriptor nord-americà J.D. Salinger, autor de la novel·la de culte El vigilant del camp de sègol (The Catcher in the Rye) (1951), on un jove decebut del món i amb dificultats de relació i aversió a les convencions socials, pateix una inadaptació angoixant.
2010 és precisament l’època en què està ambientada la novel·la de Fèlix Edo Tena Lluny de qualsevol altre lloc, on Joan, un llicenciat universitari, el primer de la seua família, d’origen masovera, amb estudis, abandona el camí pròsper i benestant que tothom li augurava com a professor. Sense trobar el sentit de la vida, i contra l’opinió de tots, i rebutjant el suport d’una mare protectora, decideix anar guanyant-se les garrofes en diverses feines precàries, que el portarà a deambular sense massa rumb, i on coneixerà altres “marginals” com ell.
En el transitar, primer pels camins rurals entre el Grau i la ciutat sorollosa i bruta, ens trasllada la seua pròpia situació de llogat en un pis més que precari a Castelló de la Plana que ha d’abandonar ja que no pot pagar; el turment al qual són abocats ancians als que volen obligar a “requalificar” el terreny i l’alqueria; el sofriment de persones immigrants que malviuen en fàbriques abandonades i insegures i que tracten de millorar sense sortir-se’n, com el nou conegut gambià que l’ajudarà a contrastar que el malestar psicològic que pateix resulta “incomprensible” als ulls d’un migrant il·legal, que des de fa anys ha d’afrontar penúries quotidianes i perills mortals.
Així, d’est a oest, travessa el terme, descrivint per allà on passa l’estat d’abandó i la ruïnosa situació de les construccions rurals, i decideix pujar, a peu, sense diners, patint fred i fam, dormint al ras, cap a les muntanyes, cap al seu “destí vilafranquí”, cap a l’origen masover, una civilització quasi extingida, un món atàvic i llunyà.
La mare, l’àvia, la germana, el pare, amics de joventut del poble apareixen en aquesta segona part de la narració, cadascú aportant uns sentiments encontrats i percepcions. I s’expliquen històries d’aquesta escenografia de temps passats, com la vida de la Pastora.
Lluny de qualsevol altre lloc, com en una remota Tristão da Cunha, l’illa més llunyana de qualsevol altre punt habitat del planeta, és on aspira a viure Joan amb una certa pau interior. I aquest lloc, de masos mig enderrocats i parets de pedra seca solsides, esdevindrà de forma un poc abrupta en el relat, un mas familiar rehabilitat on, ja amb una esposa i un fill, sembla que el protagonista ha aconseguit l’estabilitat compatible amb una existència tranquil•la que farà que abandone la solitud dels marges.
La novel·la, escrita i editada amb exquisida cura, aporta un seguit de reflexions i mirades fondes que el protagonista transmet i que ens punxen al cor i ens pertorben sobre els comportaments intolerables que provoquen una vida difícil a grups grans de gent, la destrucció del paisatge, l’anihilament de la cultura… qüestions que la gran part de la població acceptem sense donar massa importància, però que a algunes persones, com el protagonista, els resulta insuportable.
Fèlix Edo Tena (1981) prové de Vilafranca (els Ports). Treballa de professor en un institut públic, on “ensenya als adolescents a llegir llibres, escoltar músiques i mirar pel·lícules.” Escriu sobre literatura, música i cinema en revistes com Debats o Serra d’Or, Núvol … El guardià de les trufes (Barcino, 2016) va ser la seua primera novel·la, en la qual retrata la vida masovera a les comarques dels Ports i de l’Alt Maestrat durant la postguerra, uns anys de silencis i de violències que van significar l’inici del final de tot un món particular.
| Preu | 17,10 € |
| ISBN: | 978-84-17638-08-5 |
| Pàgines: | 272 |
| Enquadernació: | Rústica amb solapes |
| Mides: | 15 cm (ample) x 23 cm (alt) |
Info de l’editorial: https://www.onadaedicions.com/llibres/producte/Lluny+de+qualsevol+altre+lloc
Entrevista a l’autor: https://www.eltemps.cat/article/13626/entrevista-felix-edo
Imatge de l’article: L’ofici de margener https://ipcite.cat/inventari/1/15
Temps de lectura: 3 minuts
