La ciutat de València està bastida sobre les ruïnes literals de la seua història. L’estació d’autobusos s’alçà sobre l’enderroc del Patronat de la Joventut Obrera, on estudiaren milers de xiquets valentins i on nasqué el Gimnàstic FC, de la mà del fill del professor de dibuix, Amador Sanchis. La icònica forma en arc de l’edifici principal dona la benvinguda a una platja de parades cobertes d’uralita. Algú llig a Houellebecq en un banc, envoltat de les maletes i els fardells d’una família magrebina, entre el tràfec d’autobusos, viatgers i carteristes.
Té un punt coratjós abstraure’s llegint en un entorn on tot està en trànsit. És especialment coratjós fer-ho a boqueta nit, amb el fred de l’hivern i la humitat del proper riu Túria enfeltrida en els ossos. Algú llig amb determinació, però és cert que, de tant en tant, alça la mirada a les pantalles que anuncien les eixides, observa els autobusos que aparquen en els molls amb maniobres decidides, vigila la proximitat d’algun sospitós, grava en la retina la singularitat de la fauna i la incorpora al fragment d’una novel·la imaginària. Llig.
Un xiquet de deu anys i monyo rull observa des de l’andana com son pare baixa del tren i arrossega amb dificultats un parell d’enormes maletes de pell verda, sense rodes, però amb elegants i llargues corretges. Caminen junts, amb por de perdre’s l’un de l’altre, entre la gentada. Busquen l’eixida a la Via Luigi Alamanni, on trobaran un hotel barat en què allotjar-se, prop de l’Arno, a un pas del rovell de l’ou de la ciutat d’una esplendor inabastable. Contra la paret del Salone Biglietti, entre línies arquitectòniques inequívocament racionalistes, amb una crua monumentalitat, algú llig a Petrarca.
“L’Ausias March de la Toscana”, pensa el pare, com si fora un bon presagi, i endevina la lectura pausada dels versos, densos, profunds, fèrtils, compassada amb l’harmònica música de l’estació: les passes dels viatgers sobre el marbre, les converses emocionades, el grinyol dels trens que es detenen, les advertències acústiques, com una lletania. Entre les vies han vist els rètols modests: Firenze S. M. N. El poderós topònim amaga la fonètica deliciosa del nom de l’estació, com si fora un acrònim sense importància: Santa Maria Novella.
Es rebel·la contra la gentrificació de la terrassa del Museu d’Història. La seua revolta és un símbol de resistència ja imperceptible. Els cambrers del nou restaurant tenen instruccions de consentir-lo, mentre no destorbe a cap client. Ja freqüentava l’espai quan no ho feia ningú, quan els turistes encara no l’havien descobert. És seu i no renunciarà. Aguaita recolzat sobre la barana d’acer. Es faria un café, però a l’enemic ni aigua. No pensa donar-los el gust. Com algú que llig, més enllà, mentre pren café. Algú que ja coneixia la terrassa de sempre, com ell. Té entre mans Nathaniel Philbrick, Dins el cor del mar, Nantucket, el Gran Sud. Ha trobat, prop de Santa Maria del Mar, vora un contenidor de paper, les restes, ja escurades, d’una àmplia biblioteca familiar i ha imaginat, una altra volta, una altra casa redecorada sense prestatges ni llibres.
Algú llig la colossal novel·la de Philbrick, que l’esperava en aquell racó que fa pudor de pixum, en la plaça de les Olles. No hi ha millor lloc en la ciutat per a fer-ho que des de la talaia que regala la panoràmica de la dàrsena mediterrània, cavil·la. Recrea el naufragi de l’Essex i aquell món pretecnològic en el qual un jove Owen Chase liderà la salvació de cinc dels baleners del vaixell sinistrat pel catxalot assassí, batejat per Heman Melville com a Moby Dick. Ara, dos segles després, els mòbils i les tablets acaben amb els llibres, andròmines inservibles de les cases modernes. Fins que algú diu les paraules dramàtiques: reciclatge de paper.
Algú pensa en aquell antic magatzem portuari, l’únic edifici històric conservat del port de Barcelona, com la porta d’entrada dels passatgers de primeries del segle XX. I pensa en biblioteques desballestades cada dia per tot arreu, com les costelles de la carena de l’Essex, destrossades per les cabotades de la balena. I pensa en la supervivència de la literatura, a la que s’aferra com una marinera ferida després d’un naufragi.
Temps de lectura: 3 minuts
