Un estiu, ja fa molts anys, vaig anar de vacances a una petita illa on hi havia un poble de cases antigues de pedra. Fora del poble només trobaves conreus, una vall on pasturaven les vaques, turons pedregosos amb moltes roques i algunes coves, un port i platgetes boniques. Vaig llogar una habitació a l’hostal del poble.
Els meus dies consistien en jeure a la platja, nadar i asseure’m a llegir sota un arbre. Els àpats que preparaven a l’hostal eren molt bons, però aquella gent no tenia ni llet ni formatge –per quins set sous, doncs, volien les vaques? I no les tenien tampoc per la carn perquè l’única que vaig tastar allí era de pollastre. Tanmateix, cada vegada que preguntava sobre aquell contrasentit ells feien l’orni. La gent de l’illa era força agradable, però notava que hi havia alguna cosa estranya, fins i tot inquietant, que m’amagaven.
Una nit em vaig despertar sobtadament amb un tro d’allò més fort. Vaig pensar que si al matí la tempesta encara durava no podria anar a la platja, però no hi va haver cap més tro ni va ploure en tota la nit. Em vaig llevar encara de matinada amb un desassossec que no sabia explicar-me. Per la finestra vaig veure una embarcació que acabava d’arribar i descarregava… quatre vaques! Em vaig quedar absolutament perplex.
Mes tard, en acabat d’esmorçar, vaig anar a caminar per dalt dels turons que envoltaven la vall. El paisatge era molt bonic: a una banda tenia la vall de les vaques, i a l’altra es veien les petites cales i les roques on trencaven les onades. Vaig observar les vaques amb deteniment per si en podia treure l’entrellat, però no es veia res anormal, només unes vaques que pasturaven tranquiŀlament. Tot d’un cop vaig sentir un bram eixordador que em va gelar la sang.
L’endemà me’n vaig anar de l’illa i no hi he tornat mai més. I en tots aquests anys ningú m’ha cregut quan conto que hi ha una illa on hi viu un ciclop que menja vaques senceres.
Temps de lectura: 1 minuts
