“Desde mi cabaña podía contemplar un sinfín de islas, islotes y arrecifes, una franja de mar, y alguna que otra cumbre de lejanas montañas. Detrás de la cabaña se extendía el bosque, un bosque enorme, cuyo aroma a raíces y hojas me llenaba de alegría y gratitud, y su graso tufo a pino recuerda el olor de la médula. Cuando me adentraba en él, descendía sobre mí el silencio, y mi alma rebosaba de equilibrio y poder.” (p. 9)
Fa unes setmanes en una conferència, l’erudit escriptor i professor jubilat Joan Francesc Mira parlava del concepte “pàtria” vinculant-lo al “patrimoni”, al territori, al paisatge… i analitzava els, no massa, escriptors nostres que l’han introduït en les obres pròpies com a marc de referència.
Després, a la gegantina i animada Fira del Llibre de Madrid, atenent a la preparació d’un futur viatge a Noruega o al Cap Nord, em vaig aturar en un estand d’edicions nòrdiques per demanar alguna obra d’un escriptor d’allà que parlara del seu territori. No era fàcil, la novel·la negra escandinava actual és bàsicament urbana. Gaardner??? No… Al final, regirant regirant, va guaitar aquest llibre del nòbel de literatura l’any 1920, Knut Hamsun (1859-1952).
La novel·la, de només 160 pàgines, ambientada en un poblet del nord de Noruega, l’any 1855 (tot i que va ser escrita l’any 1894) és narrada en primera persona pel protagonista, un militar-caçador que descriu d’una manera emocionantment senzilla i transparent no només la vida d’un ésser humà enmig d’una natura tan feréstega, sinó els sentiments complexos davant les convencions socials, el desig, la gelosia… i les seues reaccions, de vegades “boges”, més animals que racionals.
Aaquest títol, que
no s’ha traduït la català, Pan, que és el deu grec dels pastors i dels quest autor, conegut pel suport que va donar a les forces d’ocupació nazis en la segona guerra mundial, va destacar ja amb la reconeguda novel·la Fam (Editorial Empúries, 2008. ISBN 978-84-9787-255-3), en absolut relacionada amb ramats.
Vikipèdia diu que es van fer diverses versions cinematogràfiques, les darreres dirigides pel danés Henning Carlsen, el 1995 i el canadenc Guy Maddin, Twilight of the Ice Nymphs, el 1997.
Centre Knut Hamsun: http://hamsunsenteret.no/en/
Traductors al castellà d’aquesta edició: Kirsti Baggethun y Asunción Lorenzo
Temps de lectura: 2 minuts
