L’any 2011, l’Associació de Dones Nacionalistes, ADONA’T, va realitzar i exhibir al Museu de Belles Arts de Castelló de la Plana un projecte expositiu intitulat Llengua màtria. Dones de paraula, compost per retrats, en blanc i negre, de dones de la mateixa família de tres generacions: mare / filla-mare / neta-filla. Tots els grups familiars fotografiats tenien en comú un esforç per mantenir la llengua en condicions no sempre favorables. Les fotògrafes, aleshores estudiants de la Universitat Jaume I, van aconseguir, amb ADONA’T, copsar històries de recuperació, o d’adopció, d’una identitat i una llengua pròpia. La intenció era destacar un objectiu: passar el relleu a les filles, i que elles puguen fer el mateix amb les generacions vinents.
Alina Bronsky, novel·lista russa, afincada a Alemanya fa molts anys, en el seu llibre Els plats més picants de la cuina tàrtara, fa servir en l’estructura narrativa una trilogia de dones de generacions successives, en una Unió Soviètica en descomposició cap als anys noranta. Posa en el focus una mare, originària del Tartaristan i defensora dels seus orígens (tot i que, en haver-se criat en un orfenat rus, mai va aprendre res de la llengua ni de la cultura tàrtara). RosaLinda personifica la força mental, la seguretat en ella mateixa i l’autoestima imbatible pròpia d’una matriarca/matrioska, tan convençuda de la seua vàlua que sovint fa gràcia, i de vegades resulta absurda. Pilar i fonament de la seua família, amb un marit pusilànime, també tàrtar, però que prefereix passar desapercebut socialment i sentir-se plenament rus. Després hi ha la seua filla, Súlfia (en rus, com l’anomena el pare, Sonja), i, finalment la neta, Aminal (en rus, Anja). I totes dues hereves, sembla que acusen en el seu caràcter i comportament afeblit l’extraordinària contundència d’una mare absoluta, i desaprovadora, que dirigeix la vida de tothom.
L’autora descriu escenaris recognoscibles d’una societat en crisi, amb una mirada posada en la pura supervivència, que contempla la fugida del país cap a noves oportunitats, com l’occident capitalista (Alemanya), o la llunyana Israel…, però ho fa amb un cert humor i comicitat amable, que ens ajuda a traure ferro del drama; i un llenguatge directe i planer, que va reubicant –mentre avança la trama, passen els anys i succeeixen els fets– les personalitats de les tres dones protagonistes.
El llibre està ben estructurat en minicapítols, amb títols suggestius, que permeten una lectura àgil i agradosa. I tot i que l’autora fa ús d’una mena de “deus ex machina” per posar un final confortable a una història inevitablement trista, és una narració remarcable, amb tocs còmics, i ben traduïda. És la història d’una mare que vol educar la filla (i la neta) perquè siguen nenes polides, model de conducta, i formen una família civilitzada i atractiva, però que de vegades té males maneres.
Però qui ho fa tot bé, en aquesta vida?
Alina Bronsky (1978) és una escriptora alemanya nascuda a Rússia. Els seus llibres s’han publicat a més de 15 països, inclosos els Estats Units i Itàlia, tant en format imprès com d’àudio. La seua primera novel·la, Scherbenpark, Parc de vidre trencat, ha rebut una àmplia aclamació de la crítica i s’ha portat al cinema. L’editorial Les Hores ha publicat en català diverses obres de la mateixa autora que sembla que incideixen amb les històries de dones.
Els plats més picants de la cuina tàrtara
Alina Bronsky
Editorial, any: Les Hores, 2024
Títol original, idioma, any: Die schärfsten Gerichte det tatarischen Küche, alemany, 2010
Traducció: Clara Formosa
Número de pàgines: 328
Info de l’editorial: http://www.bucdellibres.cat/cat/libro/plats-mes-picants-de-la-cuina-tartara-els_461682
Foto de l’article: Ksènia https://www.catorze.cat/art/mirades-d-un-mon-divers_138271_102.html?srsltid=AfmBOop7uyEB4tWTF6EnxOR9paBMeMmk-Cy10tIM53N4a3axYw7JcITd
Temps de lectura: 3 minuts
