Si busques en internet informació sobre la llegendària llibreria Shakespeare and Company de París, el primer que es troba és un web d’una llibreria homònima que es va fundar l’any 1951, per un tal George Whitman, nord-americà, i està tot ple d’al·lusions i cites a l’Ulysses de Joyce. I has d’anar llegint llegint fins que trobes que en realitat es deia Le Mistral, i que li va canviar el nom l’any 1964 “in honor of a bookseller he admired, Sylvia Beach, who’d founded the original Shakespeare and Company in 1919.” Vaja, vaja…

La novel·la de Kerri Maher, La llibretera de París, recrea amb glamur precisament la història i la fundació de l’autèntica Shakespeare and Company, per part d’una jove nord-americana benestant Sylvia Beach, ajudada per la seua parella Adrienne Monnier, llibretera també, i per la seua família des dels Estats Units.

La trama se centra amb el paper que va jugar la llibretera en decidir-se a editar a París la novel·la de l’irlandès expatriat James Joyce, l’Ulisses, prohibida arreu del món per obscena. El procés de l’edició, lent i dificultós degut a la il·legibilitat dels manuscrits i les constants modificacions que imposava l’autor, a més del sistema d’impressió dels anys vint, tan diferent a l’actual, es va complicar encara més amb el de distribució a territoris on era altament demandat, però legalment interdit.

El desenvolupament de la història és senzill i lineal, però agradable i fa de bon llegir amb eixe ambient parisenc modern i cosmopolita, refugi d’artistes i pensadors vanguardistes, malgrat algun anacronisme com quan menciona que l’any 33, a Alemanya, els intel·lectuals i progressistes fugien de Hitler, i a Espanya, de Franco -quan encara no havia començat la Guerra civil espanyola, ni la consegüent repressió.

Per la història ficcionada, però ben documentada i amb tocs de reivindicació de persones i d’idees i actituds arriscades, i per la llibreria Shakespeare and Company, van passant (a banda del “difícil” Joyce, amb qui Sylvia no acabarà massa bé), personatges que en aquell moment eren desconeguts i que han esdevingut celebèrrims, com Ernest Hemingway, Ezra Pound, Scott Fitzgerald, Georges Antheil, Gertrude Stein… i les seues respectives famílies, parelles, històries i tarannàs… Són personatges reals que van jugar un paper fonamental en aquells temps d’entreguerres a Europa, on París era una destinació somniada per artistes i escriptors locals i forasters, i les llibreries un punt de trobada bohemi i idíl·lic. I eixe punt d’enyorança d’uns temps feliços, en un llibre que parla de llibres, resulta molt atractiu de llegir.

Kerri Maher és autora de The Kennedy Debutante, The Girl in the white Gloves, i This is not a writing manual: Notes for the young writer in the real World, sota el pseudònim Kerri Majors. Té un MFA de Columbia University. Actualment, segons el web de Navona Edicions, es  dedica únicament a escriure i viu a Massachussets, amb la filla. El seu gran èxit és precisament aquesta novel·la, La llibretera de París, traduïda a infinitat de llengües.

La llibretera de París

Ressenyes:

https://fima.ub.edu/edl/la-llibretera-de-paris-de-kerri-maher/

https://www.nuvol.com/llibres/la-llibretera-de-paris-240584

Foto de l’article: Sylvia Beach i James Joyce [https://www.nuvol.com/llibres/la-llibretera-de-paris-240584]

Temps de lectura: 3 minuts