El procés oníric és pur misteri, un territori que només habitem adormits. En canvi, la reflexió és exigent: necessita la vigília, el far de la consciència i la rigidesa de la censura per a poder funcionar.
Freud explicava que el somni és, en realitat, la via règia per on s’expressa el nostre inconscient. Però com que no ens pot parlar directament, fa servir trampes: la condensació (ajuntar moltes idees en una sola imatge) i el desplaçament (canviar la importància de les coses). Així és com el somni disfressa els nostres desitjos prohibits de manera que la ment no s’espante i puguem continuar dormint.
Durant la nit som presoners del nostre propi cos. No podem moure’ns ni materialitzar el que pensem perquè la resposta física està biològicament inhibida. Només els somnàmbuls o aquells que pateixen certs trastorns del somni trenquen aquesta paràlisi motora i actuen en el món real allò que només està passant al seu cap.
El moment de despertar és sagrat per a qualsevol creador. És l’instant precís on què censura del dia encara està dormida i les imatges de l’inconscient floten en la superfície de la ment. Eixe és el segon exacte en què hem d’agafar la llibreta de la tauleta de nit i apuntar els somnis i els malsons.
Potser no seran llargs, però si caòtics, lliures de lògica i desbordants de creativitat. El somni funciona com el joc d’un infant: pensa el que vol de manera aparentment absurda, amagant el significat real darrere de metàfores visuals meravelloses. No hi ha millor planter per a escriure històries, poemes o guions de pel·lícules que eixe caos nocturn.
Temps de lectura: 1 minuts
