“Com fer visible l’invisible és una pregunta poc freqüent per als exploradors, i molt freqüent per a un artista.” (p. 121)
L’artista plàstica Alicia Kopf, pseudònim d’Imma Àvalos (Girona, 1982), va guanyar el premi Documenta 2015 amb aquest autodenominat “diari de recerca” fruit del que ella mateixa anomena “obsessions polars”, i que es publicita com a gènere narratiu.
A l’inici, hi ha capítols a mig camí entre la recreació d’articles de la viquipèdia i informació científica i curiositats sobre les expedicions polars; i, alternats, d’altres capítols centrats en l’escriptura terapèutica: impressions íntimes, converses amb el psicòleg i altres desencaixos familiars i amorosos. Més avant apareixen les referències a l’art i els viatges a fires, i altres periples nòrdics de l’autora, etc.
Tot plegat, l’escriptura és correcta en general (no vull enrecordar-me de les errades en la cita de Sèneca en les pàgines preliminars, tant en llatí com en català) i algunes afirmacions fan de bon llegir. Però en trac la sensació que és una estructura literària desordenada, amb excessives referències autobiogràfiques que em fan pensar que no és una literatura creativa, sinó bàsicament “sanadora”, i la curiositat de qui llig potser no arriba a tal extrem que calga assabentar-se de les incomoditats personals de l’autora de manera detallada.
Tal vegada aquesta obra forma part, com sembla, d’un projecte artístic de més entitat que li dona sentit complet. El llibre sol, per als que no tenim interessos àrtics, sembla un marc en blanc (polar).
Més info: http://www.elpuntavui.cat/cultura/article/19-cultura/953176-la-fi-de-la-glaciacio.html
Temps de lectura: 1 minuts
No t’havia llegit encara aquesta ressenya, Carme! Ara entenc el que em deies amb allò d’obsessions polars… 😉