El proppassat 5 de juny 2017, Maria (Iaia) Cárdenas, va guanyar el premi Max a la millor autoria revelació per l’obra Síndrhomo, representada per la companyia de teatre La Teta Calva, dirigida per Xavo Giménez.
Tres magnífics actors en escena, dues mares (al cel, però protagonistes), i uns quants personatges més representats amb làmpades enceses.
L’obra, inèdita fins on he pogut saber, es desenvolupa amb un text ric i àgil, un deliri poètic, apocalíptic, embogit, que busca la rebel·lió, la guerra, la venjança… contra la “cordura” del sistema, que és més el “cor-dur” d’aquells que es queden amb les cases dels que no poden pagar les hipoteques, d’aquells que ofereixen treballs precaris, si és que n’ofereixen, d’aquells que pugen els preus de les coses… D’aquells que acorralen sense pietat ni compassió la població indefensa, els dèbils, els diferents…
I enmig, l’autora fa aparèixer reflexions sobre les mares i la seua influència en la vida de les filles amb sensibilitat i certesa.
M’ha sorprés que la ressenya del programa comence amb “Una comèdia…”. No m’ha semblat una comèdia, sabent, a més, que és una missió suïcida la que pretenen els protagonistes, en cas que arriben a realitzar-la.
Molt gratament impressionada amb aquesta obra. Enhorabona per endavant a qui la programarà a partir d’ara, i als valents que ja la van programar, com Antoni Valesa Monfort, al Paranimf de la Universitat Jaume I! Calen obres com aquesta perquè el públic s’incorpore amb confiança al teatre. Calen més espectadors per a una societat viva.
Enhorabona a una dramaturga forta, lluitadora, com és Iaia Cárdenas, pel premi i pel seu treball.
Per conèixer més l’autora:
Temps de lectura: 1 minuts
