fbpx
Diversa, transversal i en valencià

La sorprenent història de quan van ploure guatlles a Bilbao

Quan es produeix una tempesta forta no resulta estrany d’escoltar algú dient que està plovent a bots i barrals, com a forma d’expressar la violència dels meteors en aquell moment. Aquesta dita, com és fàcilment comprensible, és una exageració, ja que no acostuma a passar en realitat que ploguin botes i barrils de vi… encara que amb el canvi climàtic, i com es va poder veure durant la DANA de València del 2024, haurem d’estar atents per si de cas. Sigui com sigui, veure caure coses diferents a l’aigua, com a mínim ens omple d’inquietud… neu, calamarsa, pedra, fang, guatlles… Efectivament, no m’he equivocat: guatlles. Imagini’s com es van quedar a Bilbao el 24 de setembre de 1906 quan van veure que del cel queien gran quantitat d’aquestes petites aus. Que caiguin barrals no fa gràcia a ningú; que et caigui una guatlla al cap, tampoc.

Les tempestes generen forts corrents convectius

La crònica periodística explica que durant la nit del 23 al 24 de setembre es va abalançar sobre la capital biscaïna una pluja de guatlles (conegudes també com a guatles o guàtleres) que va sorprendre propis i estranys. Aquestes aus van caure sobre els carrers, el riu i moltes van quedar enredades sobre els cables de telègraf i telèfon, d’on van ser recollides amb certa profusió i alegria pels bilbaïns. No obstant això, aquella pluja de guatlles no va ser l’única documentada i només tres dies després es va produir una nova pluja d’aquestes plomíferes bestioles. És de suposar que a la gent li faltaria temps per recollir-les i omplir les cassoles amb elles, tenint en compte que les condicions de vida de l’època no eren exactament com les actuals.

Després de llegir aquest relat, més d’un podrà pensar que aquesta notícia, que es va publicar als diaris de l’època, va ser simplement una “fake new” (falsa noticia) escrita per alguna ment periodística especialment ociosa i imaginativa, però per estrany que sembli, aquest tipus de pluja emplomallada existeix. I no tan sols existeix -no són enraonies de padrins-, sinó que té la seva explicació científica i tot.

Efectivament, les guatlles (Coturnix coturnix), allà on les veuen petites, pesades i rabassudes, és un ocell migrador que, gràcies a les seves excel·lents capacitats voladores, recorre dues vegades l’any les distàncies que separen els seus llocs de niat a Europa Central, sud d’Escandinàvia, Illes Britàniques i Mediterrani de les d’hivernada al nord i centre del continent africà. De fet, aquestes petites aus, parents dels faisans de poc més de 15 cm de llarg, tenen el costum de fer els viatges de migració en estols força nombrosos a la primavera i a la tardor, i aquí rau el quid de la qüestió.

Les guatles són unes magnífiques voladores

Durant finals d’estiu i principis de tardor, l’atmosfera a l’àrea mediterrània es comporta d’una manera molt violenta i extrema per causa de l’entrada de les primeres masses d’aire fred provinents del nord i el seu xoc amb l’olla bullint del càlid mar Mediterrani. Aquest xoc de masses d’aire tant contrastades acostuma a provocar grans tempestes sobre la península Ibèrica que poden arribar a ser molt violentes i poden provocar inundacions destructives -com bé coneixem per aquestes terres.

En aquesta situació d’inestabilitat atmosfèrica, qualsevol bestiola vivent que s’atreveixi a aixecar el vol, es pot veure immersa en les tempestuoses turbulències d’aire, veient-se arrossegada pels potentíssims corrents convectius que es produeixen a l’interior dels núvols. Tornados, mànegues marines o corrents forts d’aire, poden sacsejar les petites aus com les guatlles (el pes de les quals ronda els 100 grams) com si fossin autèntiques plomes, portant-les molt lluny de les seves rutes i fent-les caure pesadament a terra una vegada que perd força el corrent que les sustentava. Es diu llavors que “plouen” guatlles, per a alegria de les olles dels carpantes de torn, és clar.

Es tenen notícies d’altres pluges de guatlles a Madrid i València en anys anteriors i posteriors, i totes curiosament coincideixen amb l’època de migració d’aquestes petites gallinàcies. Si teniu la sort de presenciar una pluja d’aquestes aus, aprofiteu per preparar la cassola: unes bones guatlles en escabetx són tota una benedicció, i tal com està de disparada la cistella de la compra avui dia, no es pot desaprofitar aquest mannà del cel… per a desgràcia de les pobres guatlles, evidentment.

Delicioses guatlles en escabetx

Temps de lectura: 4 minuts

Deixa una resposta

Utilitzem cookies PRÒPIES I DE TERCERS per fer anàlisis d'ús i de mesura de la nostra web mer a millorar els nostres serveis. Si continues navegant, considerarem que n'acceptes l'ús. Pots consultar la nostra política de cookies, on a més trobaràs la forma de configurar el teu navegador web per a l'ús de cookies

The cookie settings on this website are set to "allow cookies" to give you the best browsing experience possible. If you continue to use this website without changing your cookie settings or you click "Accept" below then you are consenting to this.

Close