Li regalem el disc de Zorba, el grec.
Moltes coses es poden suggerir
invitant a ballar.
Però mentre seguixes el ritme de la música
al voltant de la taula,
recorde la imatge de fa uns anys:
Mikis Theodorakis
empentat a la Plaça Sintagma quan clamava,
octogenari, vers els mercats.
Altra volta una llengua prohibida,
uns ritmes, una harmonia,
ajustos necessaris
per tal de superar la crisi, de sortir
d’aquest pou de les boques excloses.
Continua ballant, doncs.
Parla la llengua dels oblidats,
apropat al carrer i convida’ns
amb un gest de mà
a percebre el tacte de la terra.
Temps de lectura: 0 minuts