Empar Moliner (1966) és periodista, col·laboradora habitual dels mitjans de comunicació catalans, tant escrits com audiovisuals, amb opinió molt influent i escriptora. Va guanyar amb aquest llibre, el seu penúltim, el Premi Mercè Rodoreda de Contes i Narracions (2015), i segons Sílvia Soler és el llibre “més àcid i savi” d’Empar Moliner. No sé com seran els altres, però semblen uns qualificatius estranys per a un recull de contes com aquest.
Pel poc que sé de la vida i obres de l’autora, el que m’ha fet la impressió és que ella mateixa es dissemina al llarg de les narracions. Diria que moltes les protagonistes comparteixen trets reconeixibles: escriptora en català i independentista que a més menja de forma compulsiva per ansietat i fa règim contínuament; corredora de maratons autodidacta contra el món; entesa en vins i gastronomia; tertuliana de tele i escriptora de columnes de premsa…
Malgrat que llig amb gust les seues columnes de premsa intel·ligents i contundents, l’estil d’aquesta obra em resulta una mica carregós (amb tants parèntesis, com si sempre hagués de donar explicacions), però s’ha de reconèixer que les històries són dinàmiques, amb molt d’estil directe, que fa un retrat de la societat catalana actual, i que algunes d’elles acaben enginyosament.
Temps de lectura: 1 minuts
[…] TOT AIXÒ HO FAIG PERQUÈ TINC MOLTA POR […]