Els deures del Vent són comptats,
Empènyer els vaixells, a la Mar,
Fixar Mart, escortar les Marees,
I menar a la #Llibertat.
Els plaers del Vent són immensos,
Abastar Vastituds,
Estar-se, o vagarejar,
Especular o distreure els Boscos.
Els parents del Vent són els Cims
Azov –l’#Equinocci,
I així l’Ocell i l’Asteroide
Una afable relació.
Els límits del Vent?
Si hi persisteix, o es mor,
Massa savi sembla per al No-Despertar,
Així i tot, no ho sé.
—Emily DICKINSON
El poema original en anglès: https://goo.gl/7ghyiJ
Tal dia com avui, en l’equinocci de tardor, va néixer John Coltrane, vent infinit: https://youtu.be/5m2HN2y0yV8
Temps de lectura: 0 minuts
