Sirena

Atreta pels sospirs dels vents

navega la sirena rossa;

si són els déus els qui ordenen,

s’imposa el seu aleig galdós.

Volent-se tota entrellaçada

i peix lliscós al seu redòs,

secretament per mi es despulla

encís d’esguard màgic maragda.

Egua divina en una mar

de coralls virolats s’ajaça

i em vol genet damunt la sella

ondulejant la que més riu.

Dins la tempesta esmaperdut,

reblits els porus tots dels seus

turons, amolle amarres i àncores

sent només raig pur nostre cos.

Temps de lectura: 0 minuts