Juan Bautista Valldecabres Rodrigo va nàixer a la vila de Quart de Poblet el 1861. Polític. Figura cabdal de l’últim terç del XIX i primer del XX a Quart de Poblet. Home de certa cultura però no culte. Persona d’arrelat catolicisme, d’ordre i disciplina: treballador constant i persistent, heretà les idees conservadores de son pare, assassinat per motius polítics. Gràcies al patrimoni familiar –la família Valldecabres fou, a mitjans del XIX, la de majors rendes, propietats, fàbriques i terres locals, i una de les tres primeres de la comarca- i a una considerable fortuna personal, exercí un aferrissat i contundent control del poder municipal a Quart de Poblet, sobretot després de la Nit dels Quatre Morts, a causa de les rivalitats polítiques entre els membres de la mateixa família, que els portà a la corrupció i la venjança a través del crim. Més tard, durant la Restauració, exercirà el control del Districte de Torrent, i a través d’influències, favors personals i compra de voluntats –les maneres del cacic- se’n desfarà de tota oposició, i amb l’encasellament guanyà elecció rere elecció. Diputat a la Diputació de València el 1903. President de la Diputació de València el 1907 –una gestió plena d’irregularitats i fosca. El 1911 inaugurà el nou Casino a Quart de Poblet, símbol del seu poder polític i social. Diputat a Corts Espanyoles el 1914; Senador del Regne el 1916, i Assessor Personal de Cambra Reial d’Alfons XIII. Entre els càrrecs no polítics: primer accionista i president d’Hidroelèctrica del Túria; accionista majoritari d’Aigües Potables de València; president de l’Agència de la Propietat Urbana de València. Després de la dictadura primoriverista, fou un dels fundadors de la Derecha Regional Valenciana, que s’integraria en la CEDA el 1933. La història tornà a repetir-se i les rivalitats ressorgiren amb la mateixa violència de temps passats quan l’agost del 1936 fou ajusticiat i el seu cadàver abandonat en terra davant del panteó familiar en el cementeri de Quart de Poblet.
Temps de lectura: 1 minuts
