“Al vespre anant cap a casa vaig trobar una manifestació com altres que havia vist al llarg dels darrers mesos, però aquesta molt més concorreguda. […] Vaig notar un entusiasme jovial que no comprenia, atesa l’amenaça dels vehicles blindats i les fileres d’antidisturbis protegits amb escuts, armats amb porres i amb escopetes de pilotes de goma. Al cap d’uns minuts es va produir una càrrega d’una violència extrema. Van encerclar els grups de revoltats perquè no escaparen i s’hi van acarnissar.” (p. 46-47)
Carles Bellver Torlà (Castelló de la Plana, 1967), llicenciat en filosofia i ciències de l’educació i analista de tecnologia educativa, a l’UJI, va guanyar el Premi de Narrativa breu Josep Pascual Tirado amb aquesta obra.
El llibre té dos parts gairebé de la mateixa extensió; la primera, que dona títol al volum, en paraules de l’autor és “una història d’amor amanida amb fortes dosis de surrealisme i crítica social”. L’acció se situa clarament a València ciutat, que ha estat intervinguda per l’estat central, atesa la dilapidació de cabals i irresponsabilitat en tots els assumptes del govern anterior. El protagonista és un buròcrata, de la tropa de funcionaris que han traslladat per al control de l’administració. Vingut de fora, jove, no coneix res i fins i tot se sorprèn que la llengua vernacla tinga tradició cultural i literària. La realitat distòpica de la història, per una banda sobta per les coincidències en l’actual situació política a Catalunya i l’aplicació de l’article 155 de la Constitució espanyola, i per l’altra recorda l’ambient fosc, perillós, de la magnífica pel·lícula Brazil, de Terry Gilliam, de l’any 1985.
Set contes d’escriptors i un d’una escriptora, la segona part del llibre, són “vuit proses breus que evoquen els mons i les sensibilitats literàries de Jean Ferry, Augusto Monterroso, Lord Dunsany, R. L. Stevenson, H. P. Lovecraft, Ray Bradbury, Giovanni Papini i Maria Folch”, referents, i amiga també, de l’autor, alguns dels quals ja hi són en altres llibres anteriors.
Carles Bellver —de sempre interessat per la literatura fantàstica, ciència ficció, terror— una vegada més amb aquest llibre, acuradament redactat, i amb certa dosi d’humor de fons, resulta certament inquietant. De nou aconsegueix traslladar atmosferes sinistres, amb personatges sovint insegurs però assenyats, on podem reconèixer-nos, i això és una gran fita.
Carles Bellver Torlà
coberta
Totes obres de l’autor es poden llegir en versió preprint.
Imatge de l’article: Fotograma de la pel·lícula Brazil, Terry Gilliam (dir), 1985.
Temps de lectura: 2 minuts
