Pels volts del mes d’abril del 1998, els amics de l’Editorial Bromera d’Alzira, em van enviar a la seu de la redacció de El Punt del País Valencià, una invitació per assistir a la presentació del nou llibre que Josep Lluís Seguí, Les tribulacions de Rosa Vermell. L’acte es féu al saló d’actes de l’Àmbit cultural d’uns grans magatzems del centre de València.
El saló presentava un ple de gom a gom, com sempre que l’Editorial de La Ribera Alta té el detall de convidar els assistents a un vi d’honor a les darreries de l’acte. Josep Lluís Seguí seia a la taula principal, just al bell mig i flanquejat costat per costat per Josep Gregori, gerent de la casa editora i per Ferran Torrent. Seguí és un escriptor divers, prolífic i polifacètic; un dels primers autors valencians en conrear la novel·la negra, que per ací en diem “de lladres i serenos”. En aquesta ocasió, quan jo el vaig conéixer i vaig poder enraonar amb ell, acabava de presentar el tercer llibre d’una sèrie protagonitzada per una detectiu anomenada Rosa Vermell. Vaig tindre paciència (no sé si santa o no) d’esperar-me fins la fi de l’acte, i, quan practicament tothom ja se n’havia anat, m’atansí a la taula on l’escriptor donava per acabada, o desitjava acabar d’una, la llarga i feixuga conversa amb un dels entusiastes assistents que, prèviament, li havia demanat de fer-se una foto amb ell. Agafà un boli d’una revolada i signà la seua dedicatòria a aquell embafòs (em confessaria més tard que ja pensava que li demanaria de signar-li també un tros de corbata).
—Vos confesse que no sé per on mamprendre l’entrevista.
—”Pot ser parlant del meu llibre.”
—Doncs, feu les presentacions.
—“Bé. Rosa Vermell sóc jo.”
—No m’heu sorprés. M’esperava…
-“D’acord, haig de matisar: Rosa Vermell sóc jo, però no en la seua pell, sinó transvestit. No hi ha trampa. He escrit aquest llibre en tercera persona per a distanciar-me del personatge, per no haver-me de fer passar per la protagonista. I, no obstant, m’adone que les seues preocupacions, emocions i sentiments també són els meus.”
Josep Lluís Seguí és de físic menut, però el seu enginy és d’un gran alçada. Molt de temps després, jo vaig posar en marxa una iniciativa amb la finalitat de que tant el món cultural com polític i social valencià, recolzés la candidatura d’Enric Valor al Nobel de Literatura. Així que per aquells dies vaig fer que pujaren les accions de la companyia de telèfons. Quan li ho vaig comentar, no li calgueren massa segons per a respondre’m.
—“Home, ja posats, per què no puc ser jo el candidat?”
—…
—“Era broma! Clar que recolze la idea. És més, pense que el literat que més i millor s’ho mereix, ací baix o allí dalt (no m’estic referint al Cel o a la Terra, sinó al País Valencià i Catalunya).”
—Voleu dir que estaríeu disposat a firmar un manifest, en un primer moment?
—“Tot el que calga. No tens més que demanar-m’ho.”
Seguí apuja un peu sobre la vora de l’empostissat, i així, en la posa dels flamencs continuem enraonant, a la nostra manera.
—Llavors, podríem afirmar que Les tribulacions són una mena de novel·la autobiogràfica?
—“No es tracta ben bé d’una novel·la autobiogràfica. En tot cas, es podria dir que és la combinació de la part femenina de l’escriptor i d’una altra part de les dones amb què s’ha relacionat o coneix.”
—Hom pot considerar Les tribulacions com una trama negra, policíaca, o més prompte com una comèdia sentimental, com heu dit adés, durant la presentació?
—“Jo del que volia parlar era de les sempre difícils relacions personals, de les frustracions, de l’amor i dels conflictes de les parelles. Rosa Vermell és una especialista en casos diguem-ne… perduts, com el d’ella, i que està molt més interessada en les relacions sentimentals de les persones amb què tracta, i, sobretot, en les pròpies que no en la investigació detectivesca. La trama policial no és més que un recurs i un al·licient més per al lector.”
Josep Lluís Seguí, Josep Lozano i Ferran Cremades, foren els protagonistes, involuntaris, d’una altra història negra de la cultura valenciana. Arran d’unes declaracions que foren publicades en diversos mitjans de la premsa a València, on aquests tres escriptors protestaven pel que consideraven un evident menyspreu cap als autors valencians que escrivien en la nostra llengua per part de la Conselleria de Cultura, en haver negat qualsevol ajuda a la creació, edició, difusió i promoció de les seues obres, la qual cosa consideraven com una evident persecució a la cacera de la cultura valenciana que afavoria, contràriament, a la castellana, la qual sí en rebia tota mena d’ajudes. Estem parlant ja dels temps en què l’Executiu valencià era presidit pel Molt Honorable (a tots els presidents valencians que han passat per la Generalitat, això de Molt Honorable els ha vingut massa ample) Joan Lerma. Ho recorde ara perquè no sé en quin moment se’ns aparegué, content i rialler, bellugant el curull mostatxo l’escriptor saforenc Ferran Cremades. Fetes les salutacions, tots tres vam continuar tercejant enmig d’una conversa on la ironia i les complicitats s’amagaven en les mirades, en les paraules a mig dir, en l’entonació d’algunes frases, en els gests. Cremades ens va confessar que havia acabat deixant de banda tots els projectes quant a novel·les i contes per a menuts i jóvens, per a centrar-se en una encomanda que li havien fet des de TV3, perquè escrigués el guió per a una sèrie de televisió entorn a la figura històrica de Jaume I, en la que creien —il·lusòriament— que hi participaria TVV.
—“És l’única eixida possible per als escriptors valencians. Ens comencen a vetar ací, a casa, els nostres propis governants, que són els que haurien de defensar-nos i recolzar-nos. En bona manera, ens estan espentant perquè caiguem en braços de l’or del nord.”
—“A mi també em van proposar escriure alguna coseta. Però això no és cap solució. El problema el tenim ací, al nostre país, amb els nostres governants, amb aquells que pensàvem que canviarien la història i l’han tornada a repetir.” —diu Seguí, reblant l’afirmació de Cremades.
De tota manera, i malgrat tot i tots, hem d’anar fent, hem de continuar treballant, perquè eixe serà el nostre llegat per a les generacions futures, eixe serà el referent de futur, els comente sense massa convicció i amb cara de pòquer.
Títol: Les tribulacions de Rosa Vermell
Autor: Josep Lluís Seguí
Any: 1998
Editorial: Edicions Bromera, S. L.
Ciutat: Alzira
Gènere: Novel·la
Pàgines: 160
ISBN: 978-84-76603543
Preu: 17,31€
Temps de lectura: 6 minuts
