A plena llum del dia
es passeja la violència pel carrer,
i la Mort, senyora, no s’arrecera
al seu natural regne de la nit.
S’ha esvaït tota impudícia
i desvergonyida repta fins el sol.
El no-res no demana excuses
per tanta disbauxa i dolor.
Oh humanitat, oh germans!
Què és allò que indolents perdem?
Contra consciència girem l´esquena
als que assassinats viuen
en l’atzucac del món
d’aquesta sola nau.
Alegres acceptem d´entelar-nos
la clara visió de la tragèdia
fins negar que els ulls ploren.
Coratjosos, caiem engolits
per la venjança devastadora insadollable
de cossos, com si foren de ningú ni de res.
Enaltits i borratxos d´un déu boirós
o infidels de cap dignitat del proïsme
ens abandonem a la rauxa del foc
o del glaç de l’anihilament.
Oh germans! La deessa raó, fa segles,
Se’n fot de les nostres pregàries.
No devem veure i viure el món
per les espatles,
sinó sentir amb consciència el dol
pel perill palés de perdre’ns.
Fotografia: Ameer Alhabi
Temps de lectura: 0 minuts
