Nobles s’aixequen els arbres del port
que murmuren secrets entre les fulles,
parlen dels amors que porta la sort
i del vent que en bufa les despulles.
Quan els vol abatre la cruel tempesta
entonen música de pluja i vent,
bramula encesa la guerra funesta
i guaiten el cel de plom somrient.
Reposen els ocells al seu brancatge,
somien en el seu etern coratge
i beuen dels nobles troncs glops de vida.
Mil primaveres i estius passaran
i mil vaixells de pesca remaran
per les ones d’un port que mai no oblida.
Temps de lectura: 0 minuts
