Perquè cada cosa es basta a si mateixa,
per què l’espera del que vindrà?
Més l’esperança no és fe cega
que els moments, arreu, s’apilaran,
sinó íntim repòs de l’ànima en l’ara,
sempre present.
I la mort és un no-res, que ja és alguna cosa.
I entre aquestes vores metacòsmiques
s’erigix una carena per on llisca, de puntetes,
el nostre vaixell.
I quan albira al seu voltant
no hi veu més que tenebra;
paraula trontolla, silencis bramants,
fustes esberlades i algun llum confós
que hi aguaita burló quànticament.
Alles zusammen?
Das Leben ist ein Spiegel:
el no-res entre el res,
the something else oder das Nicht.
Fe i desfer,
feina de matalasser.
Temps de lectura: 0 minuts
